Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents NossadunnaunNovagnas lemma sequent

Notar
Persuna che redigiva doc. uffizials per incumbensa privata u publica: diploms, brevs, protocols, plants, sentenzias ed auter pli. En las Trais Lias era il notar en sia funcziun da scrivant u da nuder in uffiziant giudizial e communal. L'uffizi notarial è vegnì importà en il Grischun da l'Italia a partir dal 13./14. tschientaner. En l'Engiadina ed en la Bergiaglia è el vegnì instituì (a moda ereditara) cun l'introducziun dal doc. notarial. En la Bergiaglia cumparan dapi l'entsch. dal 16. tsch. pli e pli giurists en la funcziun da notars da l'uvestgieu da Cuira (per manu domini episcopi Curiensis notarius). Quasi tuts eran exponents da las fam. da vasals episcopals: Castelmurs, Prevosts, Salis e Stampas. Il dretg da numnar in notar aveva il cont palatin imperial (comes palatinus), autorisà il pli savens da l'imperatur (publicus imperiali auctoritate notarius), en singuls cas era dal papa (publicus apostolica auctoritate notarius). A partir dal 1450 tschernivan ils Bregagliots sezs lur notar. Era en l'Engiadina eran ils notars l'emprim funcziunaris episcopals. La plipart dals notars da l'Engiadin'Ota dal temp medieval tardiv na derivava betg da la veglia aristocrazia, mabain da las fam. Bifrun, Jecklin, Juvalta, Pol, Raschèr e Travers ch'eran daventadas politicamain impurtantas pir suenter il 1500. Ils notars da l'Engiadina Bassa (p.ex. ils Mohrs) giugavan en la politica ina rolla subordinada, entant ch'il notariat ha preparà a las fam. mesolcinaisas a Marca e Nicolai la via ad uffizis politics impurtants. En auters lieus era l'uffizi notarial l'emprim stgalim per ina carriera politica per persunas laicas scoladas u furmava in'occupaziun secundara per clericals. Dapì il 1854 vegn il notariat exequì en il Grischun da notars patentads, notars dals cirquits e dals administraturs dal register funsil. Doc. notarials sa distinguan tras lur signum Tabellionis, il segn notarial dal stipulader. Ils protocols notarials (imbreviaturas) èn generalmain funtaunas istoricas impurtantas.


Litteratura:
Grimm, Aristokratie, 124-30; G. Pool, Bergeller Notare, en: JHGG, 1983, 63-154; G. Pool, Notare aus dem Engadin und Münstertal und ihre Notarzeichen, en: JHGG, 1989, 161-309; C. Santi, Notai moesani, en: QGI, 58/1989, 242-61, 334-53.

Adolf Collenberg

lemma precedents NossadunnaunNovagnas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :