Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Otto [Ott], JakobOvras idraulicas lemma sequent

Ovras da Domat [Ems-Chemie]
Las Ovras da Domat (num uffizial dapė il 1978: Ems-Chemie Holding AG) cun sedia a Domat, activas en tut il mund, čn vegnidas fundadas il 1941 cun il num Holzverzuckerungs AG dal chemicher Werner Oswald che possedeva la patenta per l'extracziun d'alcohol da laina manida. Pir la stgarsezza da benzin suenter l'erupziun da la Segunda Guerra mundiala ha dentant manā il 1941, cun sustegn da la Confed., a la construcziun a Domat d'in implant da sacarisaziun da cellulosa (sut il nov num Hovag) che produciva a partir dal 1942 agiuntivs a carburants, l'uschen. aua da Domat. Suenter la fin da la guerra han ins cumenzā a producir il ladim da Domat (sintesas d'amoniac e carbamid), a partir dal 1951 fibras artifizialas (grilon), ed ins ha laschā eriger atgnas ovras electricas. Il 1960 sa numnava l'interpresa Ovras da Domat (tud. Emser Werke), il 1978 č naschida la Ems-Chemie AG en sia furma actuala. La partiziun la pli gronda č la gruppa che producescha materials polimers (granulats d'injecziun, fibras, colla, tempraders). Las autras partiziuns cumpiglian las gruppas Domat-Inventa (1947, procedura, construcziuns d'indrizs), Domat-Patvag (1963, sistems d'envidament), Domat-Togo (1985, materias spezialas per la construcziun da vehichels), Domat-Dottikon (1987, chemia farmaceutica ed agronomica). Il 1983 ha Christoph Blocher (*1940) acquistā las aczias dals ertavels Oswald e dirigė l'interpresa a partir dal 1984 sco pres. e delegā dal cussegl d'administraziun. L'entsch. da schan. 2004, suenter esser vegnė elegė en il Cussegl fed., ha el surdā la direcziun dal concern a sia figlia Magdalena Martullo-Blocher.
L'interpresa industriala la pli gronda dal chantun Grischun occupava il 2010 2'256 collavuraturs sin l'entir mund, 1023 da quels en Svizra. Ella cumpigliava 24 lieus da producziun en l'Europa, en ils Stadis Unids da l'America ed en l'Asia ed ha pudė preschentar il 2010 in esit net dad 1'596 miu. frs ed in obit da 282 miu. frs. 


Litteratura:
J. Wildberger, A. Strehle, Die Emser Werke, eine wirtschaftliche Grossmacht in Graubünden, en: Tages-Anzeiger-Magazin, 27-1-1979, nr 4; H.U. Rentsch, Werner Oswald (1904-1979), en: Schweizer Pioniere der Wirtschaft und Technik, 43/1985; U. Fetz, Ems-Chemie, en: Dorfbuch Domat/Ems, 2006, 93-105.

Max Hilfiker

lemma precedents Otto [Ott], JakobOvras idraulicas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :