Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pappa, ChristianParavicini lemma sequent

Paraulas
La paraula populara europeica ha in andament cler ed in'acziun profana che progredescha cun levezza. Caracteristics èn ils inscunters cun animals e figuras auxiliaras che dattan ina vieuta positiva al destin da l'erox u da l'eroxa cun dar buns cussegls, conferir duns magics u deliberar dal striegn. La paraula è damai en emprima lingia in'utopia da giavischs accumplids e da fortuna realisada. En il mund miraculus da la paraula, istoricamain betg determinabel ma considerà sco evidenza, chatta la realitad dals umans che raquintan sia plazza, betg mo lur cultura materiala, dentant era conflicts condensads simbolicamain e tensiuns en fam. e societad. Enstagl d'access ontologics privilegescha la perscrutaziun actuala da la prosa populara tr.a. la critica istorica da las funtaunas d'ediziuns da paraulas, las avischinaziuns sociopsicologicas a singulas raquintadras e raquintaders sco era la dumonda da cuntegns specifics per las schlattainas. Impurtants collectaders da paraulas rum. èn stads Caspar Decurtins, Gian Bundi, Steafan Loringett e Leza Uffer.
La pli famusa collecziun da paraulas dal mund, las «Kinder- und Hausmärchen» dals frars Grimm, han laschà era en la Rumantschia numerus e profunds fastizs. Menziun speziala tr. las collecziuns da l'Italia e da la Frantscha enconuschentas en tut l'Europa e cun fermas influenzas sin il stil da raquintar indigen meritan il «Pentamerone» (1634/36) dal Napoletan Giambattista Basile e las «Histoires ou contes du temps passé» (1697) da Charles Perrault. Ultra da quai resunan era tematicas tud., franz. e tal. da cudeschets concepids per il pievel. Quest import evident da numerusas materias narrativas en il 18. e 19. tsch. è dad attribuir a la migraziun da la populaziun ed a sia remigraziun en la patria u a la migraziun stagiunala derasada. En general pon ins constatar che las paraulas rum. èn marcadas da la cultura narrativa predominantamain feminina dals Rumantschs e ch'ellas èn vegnidas adattadas pli tard per gronda part da raquintadras creativas indigenas a las relaziuns localas.
Tr. ils geners dal raquint popular fa la paraula las pli grondas pretensiuns reguard il talent da las raquintadras e dals raquintaders. Uschia n'èsi betg da sa smirvegliar che Gian Bundi ha rapportà davart la cusunza da biancaria e postina Anna Engel, numnada Nann'Engel, ch'era sa spezialisada exclusivamain sin paraulas e che fascheva da raquintadra en fam. bainstantas (en plazza parziala). En sias paraulas descriveva Nann'Engel las diras relaziuns da lavur e da vita dals umans en l'Engiadin'Ota e lur giavischs da bainstanza e ventira a l'ester («Tredeschin», «Ils trais chauns»). Auters famus raquintaders da paraulas èn stads tr.a. Gieri la Tscheppa (Calantgil, *1836), Flori Aloisi Zarn (Domat, *1859), Uorschla Bisaz-Campel (Susch, *1861) e Barba Plasch Spinas (Tinizong, *1871).
Tr. il 1900 ed ils onns 1980 han illustrà tr.a. Giovanni Giacometti, Alois Carigiet, Hans Eggimann, Maria Bass, Annina Vital e Toja Isenring-Maissen las paraulas rumantschas.  


Litteratura:
Decurtins, Crestomazia 2, 1-142, 635-49; 10, 610-43; 11, 229-39; 14, 37-44, 78-103; L. Uffer, Rätoromanische Märchen und ihre Erzähler, 1945; L. Uffer, Las tarablas da Guarda, 1970; H. Bausinger, Formen der 'Volkspoesie', 1980²; Die drei Winde: rätoromanische Märchen aus der Surselva, edì da C. Decurtins, U. Brunold-Bigler, 2002; Die drei Hunde: rätoromanische Märchen aus dem Engadin, Oberhalbstein und Schams, edì dad U. Brunold-Bigler, 2004; M. Lüthi, Das europäische Volksmärchen, 200511; M. Lüthi, Es war einmal: vom Wesen des Volksmärchens, 2008; U. Brunold-Bigler, Wolfsmensch und Bärenhexe: Tiere in Sagen und Märchen aus den Alpen, 2010.

Ursula Brunold-Bigler

lemma precedents Pappa, ChristianParavicini lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :