Patriots, Ils

Patrocinis

Fin enturn il 1300 è la tipica furma autmedievala dal domini (suveran) aristocratic sa mantegnida quasi integralmain. Quest domini s'orientava a persunas e gruppas da persunas e deva pauc pais a la cumpactadad spaziala e materiala dals possess e dals dretgs. L'uvestg da Cuira, la noblezza auta e las claustras han dà enturn il 1350 era en la Currezia la tempra ad ina cuntrada signurila multifara. Dominants eran da quel temp, sper l'uvestg da Cuira, ils Toggenburgs e Matschs, ils conts de Werdenberg-Sargans (sco ertavels dals signurs de Vaz) ed ils baruns de Razén. Las differentas lingias dals signurs de Sax eran represchentadas l'emprim mo en il Mesauc ed en la Val dal Rain Songagliaisa. En l'Engiadina Bassa ed en il Vnuost giugavan ils conts von Tirol ina rolla decisiva cun lur dretgs e possess (fin il 1363). Ils ducas d'Austria (Habsburgs), daventads pli tard influents, eran percunter anc pauc preschents  sco suverans territorials en Rezia enturn il 1350 (quai è sa midà suenter il 1363); il medem vala era per ils conts de Belmont ed ils de Werdenberg-Heiligenberg. 
Ina rait da relaziuns surregiunalas n'era per ils possessurs da dominis retics betg mo impurtanta per motivs dinastics ed economics. L'auta noblezza da la gruppa dals nobiles autmedievala (auta aristocrazia da derivanza libra) retirava ina part essenziala da la legitimaziun da ses domini d'ina vischinanza anteriura u actuala cun il retg/imperatur.
L'organisaziun politica en il territori grischun era caracterisada da principi tras in urden feudal, betg auter ch'en tut la societad europeica da quel temp. Purtaders nobels da dominis seculars ed ecclesiastics exercitavan la pussanza e la suveranitad sur ina puraglia pli u main dependenta. Ils urdens feudals e las furmas da la pratica signurila correladas eran suttamessas a ferms midaments. La suveranitad territoriala e la chastellania furmavan ils fundaments per mintga domini aristocratic autmedieval. Omaduas furmas da domini han subì en il temp medieval tardiv ina midada decisiva. Il domini feudal, che colliava en il temp autmedieval il dretg da disponer da terren utilisabel, unì inseparablamain cun ils dretgs (giudizials e.a.) sur da persunas residentas sin quel, è alura sa dividì en differents champs, en ils quals ils dretgs funsils, giudizials e da persuna èn sa sviluppads mintgamai a moda autonoma. Ils dretgs da terren e fund èn vegnids objectivads en il temp medieval tardiv e transfurmads en rentas impersunalas, pajadas en daners e martgadadas libramain. Il declin economic, mortoris durant guerras e l'extincziun da dinastias han provocà ina viva fluctuaziun en il patriziat. Mo excepziunalmain pudevan fam. mantegnair lur status per pliras generaziuns.

La noblezza bassa (noblezza pitschna, chavaliers) furmava in agen stan en la Rezia dal temp medieval tardiv. Ella sa cumponiva en emprima lingia dals ministerials da l'uvestgieu da Cuira, plinavant da la servitid da las abazias da Mustér e Faveras e dals signurs territorials seculars, v.d. da l'aristocrazia auta e dals libers da noblezza.
Ils passadis tr. las gruppas socialas eran fluctuants. Tr. ils exponents da schlattas aristocraticas e burgaisas existivan relaziuns reciprocas (connubi). Malgrà sia qualitad (corporativa) da stan, n'era la noblezza bassa betg in circul da persunas cleramain serrà. Pliras schlattas da la noblezza bassa derivavan apparentamain da nobiles, p.ex. ils Aspermonts, Haldensteins, Juvaltas, Übercastels e Grünenfels. Era vers il terz stan (il pievel cumin) è la noblezza bassa sa demussada averta socialmain (Societad feudala retica). En la Val Müstair per exempel ha l'uvestg fatg enturn il 1400 dad umens bainstants, cunter pajament, ministerials e derschaders; il 1427 ha il cumin empruvà d'impedir questa pratica.
Ultra dal servetsch militar consistivan las prestaziuns dals ministerials als signurs territorials en la represchentaziun ed intermediaziun da la signuria vers il terz stan. Sco administraturs e derschaders dals signurs feudals eran els mintgamai era suprastants dad associaziuns da bains. Da talas derivan en numerus cas vischnancas ch'èn davantadas autonomas suenter la dissoluziun da la signuria feudala. Uschia han ils ministerials cuntanschì ina posiziun dubla. Els na cumparivan betg pli sulettamain sco funziunaris signurils, mabain era sco represchentants da las vischnancas. A medem temp èn ils represchentants da stans betg aristocratics, v.d. ils purs gronds u ils burgais da la citad, avanzads en posiziuns occupadas fin qua da fam. da la noblezza bassa. En ils territoris da l'uvestgieu, nua che entiras valladas vegnivan administradas anc en il 14. tsch. da chastellans e d'avugads ministerials, han occupà en il decurs dal 15. tsch. pli e pli umens dal stan puril ils pli auts uffizis en vischnancas e vischinadis. Senza conflicts directs han els stgatschà successivamain ils ministerials. Da las fam. originaras da la noblezza bassa cun ina tradiziun che gieva per gronda part enavos sin il 13. tsch. ha mo stgars in terz survivì il 14. tsch., e mo in tschintgavel da quellas ha occupà ina posiziun dominanta en la societad era durant il temp modern tempriv.  
La renovaziun da la classa dirigenta è ida temporarmain a pèr cun l'eliminaziun dals signurs territorials. In passadi direct da la pussanza da las davosas schlattas noblas (nobiles) a la nova elita sa lascha dentant observar mo en singuls cas, p.ex. en ils dominis surs. dals conts de Sax-Mesauc, nua che fam. originaras da la noblezza bassa u purila cumparan gia baud sco veritabels signurs territorials: ils Lumerins/Lumbreins, Monts e Capols. Sco successurs legals dals vegls signurs territorials èn s'etablids era ils uvestgs da Cuira, ils conts habsburgais en il Tirol e la schlatta nobla milanaisa dals Trivulzios.

La predominanza politica sa basava sin pussanza reala, betg sin privilegis legals. Ils burgais, che sa prestavan in stil da viver aristocratic ed in signuradi, vegnivan resguardads suenter 30 fin 50 onns sco nobels. Ils criteris per distinguer las classas socialas, v.d. per assegnar singuls individis u fam. ad ina classa determinada, eran surtut il possess, la pussanza e la reputaziun. Il possess e las entradas da fam. dirigentas sa basavan sin trais pitgas: sin il possess ertà, sin ils bains feudals e sin ils pegns, las pensiuns (annatas da prinzis) u las entradas d'uffizis - per regla ina cumbinaziun da quels. Ultra da quai profitavan ins natiralmain era da l'occasiun da far fatschentas da cumpras, barats e credits. Uschia cumparan p.ex. ils Capols/Capauls da Flem en la segunda mesadad dal 15. tsch. sco possessurs d'agens bains (o.t. en Surselva), proprietaris da la duana a Glion, magistrats e vasals staziunads en differents territoris da l'uvestgieu da Cuira e pensiunaris austr. e milanais. En pli cumpravan, barattavan ed emprestavan els giaschoms e tschains da funs. Ils medems musters pon ins observar era tar fam. en autras regiuns, p.ex. tar ils Plantas e Salis.

Ina excellenta pussaivladad per mantegnair ed engrondir il possess, ma era per creschentar il renum, era la maridaglia en fam. noblas e bainstantas. Parentadas pliras giadas eran las fam. da la noblezza bassa en ils anteriurs dominis dals de Sax en Surselva (p.ex. ils Monts, Lumerins e Capols). Ellas sa maridavan era en fam. ministerialas episcopalas parentadas ina cun l'autra. Circuls matrimonials pli stretgs cumpigliavan la noblezza bassa da la Bergiaglia (Castelmur, Prevost, Salis e Stampa) u las schlattas domiciliadas a Tavau (Beeli, Nigg, Hug, Guler). La parentella era, en sia totalitad, in dals criteris ils pli impurtants per la furmaziun da gruppas da stans.
Pussanza politica cuntanschev'ins surtut cun servir ad in signur u occupar uffizis impurtants. Per daventar avugà u mastral - u tras disposiziun dal signur territorial u tras elecziun dal cumin -  stuev'ins avair ina relaziun stretga cun il signur u esser enragischà en la societad locala. Questas duas premissas na stuevan betg sa cuntradir: ils uffiziants giugavan er ina rolla intermediatura tr. il suveran ed ils subdits.
En la pratica era l'occupaziun d'uffizis colliada stretgamain cun la tradiziun famigliara, uschia che blers uffizis vegnivan assegnads per uschè dir tras ierta entaifer singulas famiglias. Decisiva era prob. la reputaziun sociala colliada cun il renum dal candidat per in uffizi. Il possess ertà gidava quel ad accumplir ulteriuras pretensiuns, p.ex. ad esser disponibel (factur da temp) ed a cuvrir ils custs da represchentaziun necessaris (factur material).
L'exclusivitad sociala dad uffizis e dignitads valeva era per la carriera clericala pli auta: dals uvestgs da Cuira na derivava fin la mesadad dal 16. tsch. gnanc in d'ina fam. retica dal stan ministerial u burgais. Commembers da la noblezza auta u bassa avevan in access privilegià a las plaivs dal chapitel catedral.
Betg part dals uffizis spirituals fascheva il notariat, cumbain che quel pretendeva intgina scolaziun ed era avert er als spirituals. El era derasà en las vals meridiunalas, ed a l'intern da la LDD prendeva l'uvestg influenza sin l'occupaziun da quel. L'access a quest uffizi - apparentamain da pauca impurtanza politica - aveva facilità l'ulteriura ascensiun a tschertas fam. en l'Engiadina (Bifrun, Jecklin, Juvalta, Pol, Raschèr, Travers e Mohr) ed en la Bergiaglia. Per finir pon ins observar che l'elita politica aveva a medem temp era la predominanza militara.
Il prestige d'ina fam. dominanta s'exprimiva en simbols da status. Tar quels tutgavan il sigil e la vopna. Il possess d'in agen sigil pussibilitava la testimonianza - en funcziun uffiziala - da doc. per terzas persunas. Ina tala demananza mandataria signifitgava in augment da l'atgna reputaziun.      
Ils objects da represchentaziun ils pli impurtants eran las chasas d'abitar luxuriusas. A quellas appartegnevan las residenzas uffizialas dals administraturs dals signurs territorials sco era las chasas da crap solidas, erigidas da las fam. da la noblezza bassa. En il temp modern tempriv s'acquistavan las fam. dominantas gugent vegls chastels feudals. Il num melodius d'ina miraglia mez scrudada s'adattava adina bain sco predicat da noblezza.

Dapi la sava dal 15. al 16. tsch. èn sa transfurmadas las stirpas dals notabels (honores) dal stan da professiun e possess en quel da naschientscha. Il patriziat monopolisava funcziuns supremas (chaus-lia, mastrals, uffiziers, mess) e viveva da pensiuns estras sco era da fatschentas cun chapital e sold. Cun la conquista da las Terras subditas il 1512 èn s'avertas novas carrieras (guvernatur, vicari, podestat, cumissari, landfoct a Maiavilla), e la reuniun da las Trais Lias en la Republica (Brev da federaziun, 1524) ed ils Artitgels da Glion dal 1526 (destituziun da l'uvestg da Cuira sco signur territorial feudal) han rinforzà il stan dals magistrats che sa definiva tras il servetsch statal. Las gruppas dirigentas èn sa sviluppadas tenor facturs politics ed economics locals.
La qualitad corporativa da la signuria republicana sa fundava sin l'imitaziun da la moda da viver aristocratica. Ins acquistava titels da noblezza e brevs da vopnas e redigiva cudeschs da fam. che glorifitgavan las ovras e la derivanza dals perdavants. La signuria da la Republica da las Trais Lias sa distinguiva en plirs reguards dal pievel cumin. Grazia a ses possess funsil ed a sia ritgezza n'aveva ella betg da s'occupar da la lavur agricula (exequida da fameglia e migiurs), ma pudeva viver da rentas e tschains; a quels s'agiuntavan solitamain anc ulteriuras entradas, p.ex. dals affars internaz. cun servetschs mercenars. Il stil da viver dals signurs era marcà d'in luxus particular, visibel en la cultura da construir e d'abitar. Els devan era pais ad ina cultura averta al mund ed a la furmaziun. Fitg central per il renum d'ina chasa era dentant la pussanza politica acquistada tras l'occupaziun dad auts uffizis.
A l'intern da l'elita existivan grondas differenzas tr. famiglias che sa profilavan al nivel local, regiunal e da la Republica da las Trais Lias. Las conturas da la classa superiura èn restadas diffusas era perquai che la Republica na possedeva ni in cler center da domini ni in urden corporativ basà sin il stan da naschientscha. En il rom privat sa concentravan las fam. signurilas a transferir la pussanza guvernamentala d'ina generaziun a l'autra e ad acquistar reputaziun e resursas materialas. Ins persequitava ina politica matrimoniala cun tendenzas a la consanguinitad, planisava la descendenza en vista ad ina divisiun da las incumbensas entaifer la fam. sco era ad ina successiun ereditara rentabla. L'associaziun da parentella pretendeva la renunzia ad in svilup individual. Persuenter pisserava la fam. per il provediment e l'ascensiun da ses comm. en il stan secular u spiritual. Sco qualificaziuns per la carriera da notabel valevan las conuschientschas dal mund, la rutina da cumandar ed ina buna rait da relaziuns, era spiritualas da padrin e madritscha. Cumbain che la carriera en uffizis era aspirabla, era l'acquist da conuschientschas professiunalas giuridicas da segunda prioritad. I vegniva bain investì en la scolaziun da la giuventetgna en universitads estras, ma pli impurtantas eran dimoras en curts da prinzis e servetschs mercenars. Servetschs a l'ester, carrieras d'uffiziers e pensiuns n'eran per bleras fam. betg mo necessitads finanzialas, ma servivan era ad emprender a manar e cumandar ed a s'acquistar in savair viver sco um dal mund.
En il stil da viver sa distinguivan ils nobels, ils signurs u era ils grondaners ("tgaus gros", "die grossen Hansen") fitg dal pievel cumin, dals purs e dals mastergnants. Cuntrari a la parita exteriura era la posiziun dals signurs periclitada, cunquai ch'els eran dependents da las lunas dals cumins sco gremis d'elecziun e stuevan temair las dretgiras nauschas. Las praticas (Cumpra d'Uffizis) limitavan il privel d'ina perdita nunspetgada da la pussanza, pretendevan dentant blers meds pecuniars per guadagnar e mantegnair la clientella persunala ed ils partisans politics. En l'optica dad observaturs esters (p.ex. da Giovanni Battista Padavino) eran las relaziuns grischunas perquai tumultusas ed instabilas ed ils magistrats exponids a la terrur dal pievel suveran glinatic e corruptibel. Dal tuttafatg tort n'avevan els betg.
Ils represchentants da la signuria cun ina tenuta positiva visavi l'Illuminissem eran participads suenter il 1770 a moda decisiva a las stentas da modernisar las societads economicas e patrioticas. Il potenzial da la signuria republicana grischuna per la refurma interna (Patriots) era dentant memia pitschen per transponer politicamain ils postulats illuministics. Ella ha dentant survivì la Helvetica e la Mediaziun ed ha pers sia dominanza pir en ils onns 1860-80. Alura è ella s'unida - renunziond al diever public dals predicats da noblezza - cun la burgaisia purila, artisanala ed academica. Ina part considerabla da la signuria è sa retratga en il decurs dal 19. tsch. - cun excepziun da singuls exponents - dal tuttafatg da la politica auta: p.ex. ils Castelbergs, Monts, Latours, a Marcas (anteriura LG), Tscharners, Travers, Pestalozzis (LCD), Sprechers (LDD) e Salis (LCD/LDD).

Patriots, Ils

Patrocinis