e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Cresta Lieu principal da la vischn. polit. dad Avras e dal cirq. d'Avras, situada a 1959 m. Attestą il 1377. Fossa cun sarcofag dal 6./8. tschientaner. Oriundamain ina culegna rumantscha, a partir dal 14. tsch. immigraziun da Gualsers. Antruras territori suveran da l'uvestgieu da Cuira, en il temp medieval tardiv sut avugadia dals de Marmels ed incorporada en il cumin da Stalla/Beiva, cun il qual la part interna da la val, colonisada da Gualsers, era colliada era ecclesiasticamain fin en il 14. tschientaner. En il 16. tsch. furmava C. in dals set vischinadis da la Val d'Avras. La baselgia da S. Niclą a C., erigida en il temp rom. tardiv e menz. il 1377, č la baselgia principala da la Val d'Avras dadens. Refurmaziun avant il 1630. Sper la baselgia sa chattava la veglia chasa com., sbuvada il 1867. En il decurs dal 19. tsch. ha C. midą sia orientaziun economica da la Bergiaglia e da l'Italia dal Nord vers il Schons e la Val dal Rain. Turissem da stad moderą. Plazzas da lavur en las OE Rain Posteriur.
Litteratura: H. Weber, Avers, 1985.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|