Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TelecommunicaziunTelevisiun lemma sequent

Telefericas e funicularas
La construcziun da telefericas ha promově ed accumpagnŕ permanentamain il svilup dal turissem en il Grischun. Enturn il 1900 čn vegnids lantschads plirs projects betg realisads, p.ex. per pendicularas sin la Fuorcla Surlej e sin il Piz Güglia (1904). Il 1899 č vegnida construida l'emprima teleferica dal Grischun, numnadamain la Funiculara Schatzalp a Tavau, il 1907 quella da Muottas Muragl. Cun la Funiculara Chantarella-Corviglia ha obtegně S. Murezzan il 1928 l'emprima teleferica en Svizra, destinada spezialmain al sport da skis en svilup. Il 1934 han ins avert a Bolgen/Tavau l'emprim runal "modern", v.d. cun giuf per duas persunas (premiera mundiala, lunghezza 270 m), ed il 1935 č suandŕ il runal da Suvretta/S. Murezzan (800 m). Ils 16-12-1945 han ins mess en funcziun a Flem-Foppa l'emprima sutgera accuplabla dal mund, ed in'emna pli tard č vegnida averta ina sutgera a Puntraschigna-Alp Languard. En ils onns 1950 čn vegnidas installadas las emprimas pendicularas e telecabinas en il Grischun. Cun la construcziun dal runal da la Diavolezza (regiun dal Bernina), l'emprim runal sin in vadret da la Svizra, č vegně pussibilitŕ il 1959 era il manaschi da skis durant ils mais da stad, ed il 1978 han ins messa en funcziun las emprimas telecabinas per sis persunas sin il glatscher dal Vorab a Flem. La davosa staziun da sport d'enviern moderna, averta tras pendicularas, č vegnida realisada il 1978 en il Samignun. Il concept turistic da la Confed. limitescha dapi alura las pussaivladads da realisar pendicularas en las muntognas, tr.a. per proteger la natira. Ins sa concentrescha sin meglieraziuns tecnicas e sin novas tecnologias. Premieras tecnicas svizras suenter il 1980 čn: sutgeras francadas per trais persunas (Sursaissa, 1981), telecabinas cun ina capacitad da transport da passa 2000 persunas/ura (Alp Marguns/Schlarigna-Corviglia/S. Murezzan, 1984), telecabinas circularas per 12 persunas (Lags-Curnius, 1989), cabina a dus plauns (novitad mundiala, Samignun 1995), sutgera da sis accuplabla (Alp Marguns/Schlarigna-Trais Fluors 1995), pendiculara circulara a propulsiun directa (pista "FIS" sin la Corviglia/S. Murezzan, 2002), sutgera cun viertgel da protecziun e stgaudament dals sezs (Scansinas-Mutta Rodunda/Lags, 2005).
L'introducziun da professiuns specificas cun diplom fed.: spezialist da pendicularas 1985, expert dal servetsch da pistas e da salvament 1992. Il 2005 čn ids tut en tut 20% dals implants e 28% da la quota da participaziun al martgŕ al chantun Grischun (suenter il Vallais cun 29% resp. 33%). Dumber da persunas transportadas cun telefericas durant l'enviern 2005/06 56,4 miu. (emprima entrada), e durant la stad 2006 2,3 milliuns. Il Grischun dumbrava il 2009 total 162 implants cun concessiun fed., 402 cun concessiun chantunala.


Litteratura:
L. Chiogna, Die Seilbahnen in Graubünden und ihr Sommerbetrieb, en: TG, 1965, nr 4, 190-93; Die Alpen, 2006, nr 1, 44-48.

Adolf Collenberg

lemma precedents TelecommunicaziunTelevisiun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :