Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Quaderni grigionitalianiQuadrio, Antonio lemma sequent

Quadra
Num da cultira (toponim) derasŕ en il Grischun, en il Vorarlberg ed en il Vnuost Superiur. En ils doc. designescha el quasi adina terrens arads planivs u levamain pendents, en il temp medieval ina cultira dad ers permanents da ca. 5 hectaras. Ils cultivaturs da las quadras čn attestads tr. ils onns 951 e 1061 sco quadrarii. I sa tractava da purs libers, obligads sulettamain visavi il retg da pajar taglia e da prestar servetsch militar. La quadra era apparentamain quella part dal possess dals purs libers d'ina communitad, per la quala els pajavan in tribut al retg resp. a l'uvestg da Cuira, e quai en furma da graun, pli tard en contant. Quest sistem č prob. vegně introducě dad Otto I, cunquai ch'el n'č betg doc. avant il 951. La quadra ha pers sia funcziun ed impurtanza cun l'accumodament da la libertad individuala e la naschientscha da las vischnancas e lias autonomas en il temp medieval tardiv. La quadra resta dentant fin lunsch viaden il 20. tsch. in'aradira cultivada. Dapi il 1950 čn bleras svanidas en favur da quartiers d'abitar, da chasas da vacanzas e da zonas d'industria.


Funtaunas:
BUB 1 (vegl), 89 s.

Litteratura:
R. Kirchgraber, Das Gebiet des ehemaligen Hochgerichtes Vier Dörfer, 1923.

Martin Bundi

lemma precedents Quaderni grigionitalianiQuadrio, Antonio lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :