Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Quadrio, Francesco SeverioQuatter Vitgs lemma sequent

Quarta
Oriundamain pitschnas parcellas dad ers e prads da 4-5 aras, restadas da runcadas interprendidas en il temp medieval. Ils cultivaturs vegnivan numnads quartani ed eran purs che cultivavan bains isolads sin terren urbarisą en il 9.-10. tschientaner. Els čn attestads l'onn 960 en il contadi da Cuira sco purs libers tributars e vegnan menz. repetidamain fin il 1061. Las quartas eran giaschoms, il retgav dals quals stueva vegnir consegną sco tribut al retg, pli tard a l'uvestg da Cuira. Ils quartani eran domiciliads oriundamain en la pastgira communabla d'in grond bain roial, sco p.ex. Zezras u Cuira. Dal punct da vista administrativ e fiscal eran els attribuids ad in quartier com. u municipal, numnadamain a la quarta. Enturn il 1481 furmavan p.ex. las quatter quartas (quartiers) da la citad da Cuira, a las qualas appartegnevan era ils abitants d'ordaifer la citad, ils districts fiscals per propi. En il temp medieval tardiv č sa schliada plaunsieu la colliaziun tr. las quartas (antruras abitadas) ed ils abitadis centrals, e la quarta č sa reducida ad in simpel giaschom. Sco toponim exista ella anc en 32 vischnancas dal Grischun, p.ex. a Mon, Cuira, Lavin e Flem.


Litteratura:
Bundi, Besiedlung, 75 s.

Martin Bundi

lemma precedents Quadrio, Francesco SeverioQuatter Vitgs lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :