Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Ragaz, LeonhardRagaz [Ragatz], Giachem lemma sequent

Ragaz [-Nadig], Clara
* 30-3-1874 a Cuira, † 7-10-1957 a Turitg, ref., da Cuira e Tavau. Figlia da Johann Josua Nadig, giurist, actuar da dretgira, e da Christina n. Plattner. Sora dad Eva Nadig. ∞ 1901 Leonhard R. Suenter il Seminar scolastic ad Aarau il 1892 ha R. lavurą sco magistra privata en Engalterra, en Frantscha ed en l'Engiadina, alura sco magistra a Turitg. Anc curt avant ses um č R. entrada il 1913 en la Partida socialdem., ensemen čn els dentant sortids da la partida a la fin dal 1935, suenter l'acconsentiment da quella a la defensiun militara dal pajais. Sco legitima considerava ella dentant ina resistenza armada per la defensiun da la libertad e democrazia (p.ex. en la Guerra civila spagn.). Ella č stada il 1902 ina da las fundaturas da la Lia svizra da dunnas abstinentas a Basilea, e suenter esser s'unida il 1907 a l'Union für Frauenbestrebungen, č ella s'engaschada en ils onns 1908-15 en la Soziale Käuferliga. Il 1909 ha ella maną l'Exposiziun svizra da la lavur chasana a Turitg. Sper ses engaschament social per las lavurantas ad Aussersihl e sco docenta a la Scola sociala da dunnas ha R. maną dal 1929-46, sco vicepres., la Lia internaz. da dunnas per la pasch e la libertad, da la quala ella ha fundą il 1915 la secziun svizra ch'ella ha presidią fin il 1946. R. appartegna a las pacifistas e feministas svizras las pli impurtantas da l'emprima mesadad dal 20. tschientaner. Il cumendament da l'etica cristiana signifitgava per ella engaschament per ina societad gista, per la pasch e per il dretg da las dunnas a la participaziun politica ch'ella motivava cun l'argument che las dunnas sajan da lur biologia miaivlas e premurusas, quai che las predestineschia per il cumbat cunter guerras ed ingiustia.


Ovras:
Die Frau und der Friede, 1915.

Litteratura:
I. Wohlgemuth, Clara R. und der feministische Pazifismus (1915-46), lic. Turitg, 1991; L. Stamm, Clara R.-Nadig (1874-1957), 1996;T. Weinhandl, Clara R.-Nadig (1874-1957), 1998 (2002²); P. Aerne, Religiöse Sozialisten, Jungreformierte und Feldprediger, 2006; W. Spieler e.a., Für die Freiheit des Wortes, 2009, 219 s.

Brigitte Studer

lemma precedents Ragaz, LeonhardRagaz [Ragatz], Giachem lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :