Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Salis, Jakob vonSalis, Johann Baptista von (Rietberg) lemma sequent

Salis, Jean Rudolf von (Soglio)
* 12-12-1901 a Berna, † 14-7-1996 sin il chastè da Brunegg/AG, ref., da Cuira e Suogl, vischin d'onur da Brunegg (1961). Figl dad Adolf, medi a Berna, e da Marie Pauline n. Hünerwadel. ∞ 1940 Elsie n. Huber. Ses studi d'istorgia (a partir dal 1920) a las univ. da Montpellier, Berna, Berlin e Paris ha S. concludì il 1932 a la Sorbonne cun ina dissertaziun davart Jean Charles Léonard Simonde de Sismondi. El è stà a partir dal 1926 activ a Paris per div. gasettas svizras e dal 1930-35 sco correspondent dal «Bund» bernais. Sper sia activitad didactica sco prof. d'istorgia a la SPF a Turitg 1935-68 ha el scrit a partir dal 1938 singuls artitgels davart la situaziun mundiala. Il 1940 è el vegnì incumbensà dal Cussegl fed. d'infurmar a moda objectiva davart eveniments mundials en l'emissiun emnila «Weltchronik» da l'emettur naz. Beromünster (stampada il 1966). Sias contribuziuns radiofonicas (rapports, analisas e commentaris) davart la guerra (fin il 1947) han rendì S., sco "vusch da la naziun", enconuschent sur ils cunfins naz. ora. Suenter la Segunda Guerra mundiala è el s'engaschà per in'avertura da la Svizra a l'Europa ed a l'ONU, in engaschament ch'el ha repetì en ils onns 1946-65 sco comm. da la cumissiun svizra da l'Unesco e sco delegà a las conferenzas gen. da l'Unesco. S. è stà professer ospitant a Vienna 1947, comm. da la cumissiun da studis per la refurma da las scolas autas tud. 1948-49 e tr.a. era collavuratur als Rencontres Internationales de Genève. Tr. il 1951 ed il 1960 ha el publitgà sia ovra istorica principala, la «Weltgeschichte der neuesten Zeit» (trais toms). En ils onns 1952-64 è el s'engaschà, sco pres. da la Fundaziun svizra per la cultura Pro Helvetia, o.t. a moda informala cunter l'ideologia da l'uschen. defensiun spiertala naz., revifitgada en ils onns 1950. Suenter l'emeritaziun è S. sa deditgà, sco "homme de lettres", ad analisas da l'istorgia contemporana sco era a la redacziun da texts pli persunals sco las «Notizen eines Müssiggängers» (1983). Premi grischun da cultura 1984.


Archiv:
ALS, relasch.

Litteratura:
Plans-fixes [video], 1990; S. Birrer e.a., Nachfragen und Vordenken, 2000; Jean Rudolf von S., die Intellektuellen und die Schweiz, edì da P. Ducrey e.a., 2003; U. Bitterli, Jean Rudolf von S., 2009.

Sibylle Birrer

lemma precedents Salis, Jakob vonSalis, Johann Baptista von (Rietberg) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :