e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Salis, Peter von (Soglio) * 12-9-1675 a Suogl, † 14-2-1749 a Cuira, ref., da Suogl, Beiva (1720) e Cuira (1727). Figl dad Anton, vicari, e da Perpetua n. von Planta. ∞ Margarethe n. von S.-Soglio, figlia da Hercules. Entrà en il regiment da la guardia franz. da ses aug, il brig. Johann Baptista von S.; maior, cumgià 1702, n'avend betg pudì surpigliar ina cumpagnia. El ha cuntinuà sia carriera en il Grischun sco col. da la LCD e participant al rinforzament dal Pass S. Gliezi. Represchentant da la Bergiaglia als congress da la LCD, domicilià sco fulaster a Cuira. Il 1709 è S. vegnì delegà dal Grischun a las tractativas a Den Haag, quai ch'ha purtà ad el il surnum dad "envoyé". Dal 1709-13 è el sa trategnì repetidamain en missiun diplomatica a Londra. La renconuschientscha aspirada e la garanzia da l'independenza e da la suveranitad territoriala da las Trais Lias da vart da las pussanzas grondas n'ha S. betg pudì cuntanscher. Igl è restà tar il contract d'allianza cun l'Ollanda dal 1713. Da return a Cuira ha S. administrà las duanas dal pajais, cedidas ad el il 1712 per cuvrir las expensas per la delegaziun diplomatica. La tessaria da saida, installada il 1715 a Clavenna, è puspè vegnida serrada il 1722. Las stentas interprendidas da S. per meglierar las cundiziuns contractualas a l'occasiun dal Segund Capitulat da Milaun (1726) èn restadas invanas. Durant las revoltas proruttas a Cuira pervia da quest Capitulat ha S. cuntanschì la destituziun dal burgamester Johann Baptista von Tscharner ed è s'acquistà per 18'000 flurins sia atgna natiralisaziun. Cun l'ierta da sia consorta ha el laschà construir en ils onns 1727-31 ina da las pli impurtantas chasas signurilas baroccas dal Grischun, il posteriur Altes Gebäu a Cuira, ch'el ha cumplettà cun in curtin exotic. S. ha occupà mo paucs uffizis, el ha percunter giugà, grazia a ses inschign diplomatic ed a sia gronda facultad, la rolla da l'eminenza grischa. En ina veritabla diplomazia parallela ha el exercità sia atgna politica exteriura ed era, anc avant la regenza da la Republica, l'emprima adressa da contact per ils diplomats esters. S. vala sco l'um da stadi grischun il pli grond, intelligent e ritg da ses temp. Possessur d'ina ritga biblioteca scientifica (o.t. giuridica). Il 1748 ha el obtegnì il titel da cont imperial. Ses figl Hieronymus ha fundà la lingia englaisa dals Salis. Litteratura: Geneal. Salis, tav. 21/ 22, 22/12; H. Roth, Envoyé Peter von S.-Soglio, 1970; Churer Stadtgeschichte 2, 54-57; W. Kundert, Gemeinrechtliche namentlich niederländische Juridica in einer rätischen Adelsbibliothek des 18. Jahrhunderts, en: Revue d'histoire du droit, 78/2010, 443-58.
Jürg Simonett
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|