Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SchenigSchetga lemma sequent

Scherer, Maria Theresia
* 31-10-1825 (Anna Maria Katharina) a Meggen/LU, † 16-6-1888 ad Ingenbohl/SZ, cat., da Meggen. Figlia da Karl Josef, pur, e dad Anna Maria n. Sigrist. S. è creschida si sco orfna tar parents a Meggen, nua ch'ella ha frequentà la scola primara. Ina furmaziun pratica en il tegnairchasa e la tgira da malsauns ha ella survegnì en il Bürgerspital a Lucerna. Il 1845 è ella entrada en la congregaziun da las soras da la S. Crusch a Menzingen/ZG, fundada sin iniziativa da pader Teodosius Florentini. L'october dal medem onn ha ella fatg profess ed è alura stada activa en las scolas da Galgenen/SZ e Baar/ZG. Sco autodidacta ha ella absolvì il 1849 cun success l'examen da magistra davant il cussegl d'educaziun a Zug. Silsuenter ha ella instruì sco "sora mussadra" las mattas da la scola industriala a Näfels/GL ed ha tgirà ils paupers alloschads en il Palazi Freuler. Il 1852 è S. vegnida clamada sin giavisch da Florentini,entant activ sco plevon dal chapitel catedral a Cuira, a l'Ospital Planaterra a Cuira, il 1853 a l'emprim l'Ospital da la Crusch erigì là da nov. Sco "Frau Mutter" èn vegnids affidads ad ella la tgira da malsauns, ils servetschs socials e la scolaziun da las "soras da la misericordia".
La sperta creschientscha da la cuminanza da dunnas a Cuira sco era da la chargia dals pensums, la dumonda da l'orientaziun - la chasa-mamma a Menzingen deva la prioritad a la scola - e la resistenza da las autoritads da la citad envers la claustra han manà il 1856 a la fundaziun da la congregaziun da las soras da la misericordia cun in'atgna chasa-mamma ad Ingenbohl, nua che S. è vegnida elegida il 1857 da la cuminanza sco emprima priura generala. Sut sia direcziun è sa sviluppada in'ovra polivalenta ed activa sur ils cunfins naz. per la tgira da malsauns ed attempads, per il provediment sco era per l'instrucziun da scolastas e tgirunzas da malsauns. S. ha era mess a disposiziun temporarmain mungias per il servetsch en ils lazarets da l'armada. Suenter onns da spargnar ed amortisar daivets chaschunads da Florentini ha S. laschà eriger il 1878-80 la nova baselgia. Era sch'ella vala sco vaira fundatura da l'institut da soras, ha ella laschà, sco dunna activa en ina Baselgia da tempra patriarcala, la preferenza al pader Teodosius. Il 1995 è ella vegnida beatifitgada dal papa Johannes Paul II.


Litteratura:
M.C. Rutishauser, Mutter Maria Theresia S., 1959; C. Snider, S., Anna Maria Katharina, en: Dizionario degli instituti di perfezione 8, 1988, 1035; HS VIII/2, 201-04.

Victor Conzemius

lemma precedents SchenigSchetga lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :