Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Famos, LuisaFanconi, Giacomo lemma sequent

Fanas
Vischnanca polit., cirq. Sievgia, distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sut), construida lung la via sin ina terrassa cun access da Crusch e d'Aschera. Segunda mesadad dal 12. tsch. Phanaunes. 1850 373 abit.; 1900 282; 1920 250; 1950 303; 1970 226; 2000 377. En il temp autmedieval e medieval tardiv pratitgavan ils da F. l'agricultura e l'allevament da muvel sin bains dal chapitel catedral da Cuira e dals signurs d'Aspermont. F. ha appartegnž al domini da Solavers, pli tard a la dretgira d'Aschera (sortida da quest domini), suenter la partiziun da quella a la mesa dretgira d'Aschera (1679-1729) e, fin il 1851, a quella da Sievgia. La baselgia a l' ost dal vitg, menz. il 1447 sco filiala da S. Maria da Solavers, ha obtegnž in agen plevon il 1487. Refurmaziun 1560-70. Construcziun da la baselgia actuala 1754-55. La germanisaziun Ť stada terminada enturn il 1550. A F. predominava l'allevament da muvel (manaschis sin differentas autezzas cun numerus uigls e trais alps), fin viaden ils onns 1950 era la cultivaziun dad ers. Construcziun da las vias d'access modernas 1969-76. Il 2000 eran 60%† pendularis dal lieu. Il 2005 lavuravan 39% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en il sectur primar, 32% en il sectur terziar (turissem da viandar, pitschna sutgera utilisada o.t. da parasguladers). Fusiun cun Valzeina a la vischnanca da Crusch 2011.


Litteratura:
Kdm GR 2, 61-63; Gem. GR, nr 44, 1981.

Otto Clavuot

lemma precedents Famos, LuisaFanconi, Giacomo lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :