Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Sax, Christian (Vuorz)Sax, Heinrich de (Mesauc) lemma sequent

Sax, de [de Sacco, de Sax-Mesauc]
Famiglia d'auta noblezza retica, baruns e conts. Num original: de Sacco. La derivanza da la fam. n'č betg sclerida. Il svilup da lur pussanza dad omaduas varts da las Alps inditgescha in origin da noblezza curretica. Ils S. eran parentads cun ils signurs da Torre, prob. na sa tracti dentant betg d'ina lingia pli giuvna da questa famiglia. Lur territori suveran cumpigliava al sid las vals Mesauc e Calanca cun il chastč da Mesocco sco center da domini ed en la Val dal Rain il signuradi da S. cun ils chastels da S., Forstegg e Frischenberg. L'emprim represchentant attestŕ da la fam. č il 1137/39 Eberhard de Sacco. Albrecht, menz. il 1188, vala sco il progenitur da la famiglia. Heinrich, prob. ses frar, ha reorganisŕ en ils onns 1200, sco priur e decan, l'administraziun da la claustra da S. Gagl. Ses dus nevs, l'avat Ulrich e Heinrich I han profitŕ da la pussanza da questa claustra e da lur relaziun cun ils Staufers per rinforzar lur pussanza. Las avugadias sur Mustér, Faveras e Clanx čn idas a la fam. tr. il 1208 ed il 1213. En il Mesauc possedevan els tut ils dretgs suverans impurtants. Il 1220 han els era fatg valair dretgs en la Val dal Blegn ed en la Leventina. Qua tras aveva la fam. S. cuntanschě sia emprima culminaziun da pussanza. Sut ils biadis da Heinrich č il domini vegně dividě en ils onns 1248. Ils bains en il sid e las avugadias da Clanx e Faveras čn ids a Heinrich II ed Albrecht (menz. 1236-75), ils progeniturs da la lingia dals S.-Mesauc; il signuradi da S. ha survegně Ulrich (menz. il 1236-57), il fundatur da la lingia dals S.-Hohensax.
Ils baruns ed, a partir dal 1413, conts da S.-Mesauc han expandě lur domini en il 14. tschientaner. Il 1390 han els obtegně ils signuradis da Castrisch e da Belmont cun las dretgiras da Glion, Lumnezia, Flem e Val S. Pieder. Il cont Johann č stŕ participŕ il 1424 cun quests dominis al svilup da la Lia da Glion (1395) a la LG. Sut ses frar Albert han ils S. expandě il 1403, cun la conquista da Blinzuna e da la Val dal Blegn, vers il sid. Alura čn els sa muvids tr. Milaun, la Confederaziun e la LG. Els čn vegnids en conflict cun la politica d'expansiun da la Confed. ed čn vegnids sfurzads il 1407 ad in dretg da conburgais cun Uri e Sursilvania. Il 1419-22 han els stuě ceder lur conquistas al sid als Confederads. Il 1480 ha vendě Johann Peter il Mesauc al cont Gian Giacomo Trivulzio da Milaun, terminond qua tras il domini dals S. al sid da las Alps. La vendita dal possess en la Surselva a l'uvestgieu da Cuira (1483) ha mess ina fin a la pussanza da la fam. en il Grischun. A la fin dal 13. tsch. čn pliras lingias secundaras dals S.-Mesauc (S.-Grono, S.-Palazio, S.-Norantola) stadas participadas temporarmain al domini. Roms dals S. čn era sa furmads a Vuorz ed a Trun.


Litteratura:
G. Hofer-Wild, Herrschaft und Hoheitsrechte der S. im Misox, 1949; A.-M. Deplazes-Haefliger, Die Freiherren von S. und die Herren von S.-Hohensax bis 1450, 1976; C. Santi, Famiglie originarie del Moesano o ivi immigrate, 2001; H. Gabathuler, Die Anfänge der Herren von S. und Misox, en: BM, 2009, 64-79.

Anna-Maria Deplazes-Haefliger

lemma precedents Sax, Christian (Vuorz)Sax, Heinrich de (Mesauc) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :