e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Stampa, Gerolamo Stamparia Roth  Stampa, [a, von] Schlatta da la noblezza bassa dal chapitel catedral da Cuira e fam. aristocratica residenta en Bergiaglia, immigrada da Gravedona sper Com en il 13. tsch. e domiciliada a Visavraun, a partir dal 15. tsch. a Stampa. A Cuira è attestà per l'emprima giada il 1321 in Bartholome. Hans ha signà il contract da fundaziun da la LCD il 1367. Dal temp medieval tardiv fin viaden il 1550 han ils S. occupà, sco ils Castelmurs e Prevosts, sper ils Salis l'uffizi dal podestat da la Bergiaglia (total 16 giadas tr. il 1401 ed il 1500) ed han cuntanschì ina posiziun dominanta en la val. Dasperas èn els era stads activs sco notars. A partir da la mesadad dal 16. tsch. èn els stads, sco il rest da l'elita en Bergiaglia, en la sumbriva dals Salis influents. A l'exteriur da la Bergiaglia cumparan els sporadicamain en uffizis episcopals, p.ex. Anton sco chastellan dal Surses a Riom 1409-19. Ils S., participads al transit da martganzia tras la Bergiaglia cun possess da la duana locala sco feud episcopal, disponivan da ritgezzas remartgablas enturn il 1500 ed eran s'integrads en l'elita da las Trais Lias. Al punct culminant da lur pussanza han els surpiglià il 1553 en pegn il feud austr. dal chastè e dal signuradi da Razén ch'è dentant passà gia il 1558 als Plantas. En il 16. tsch. han ils S. occupà repetidamain auts uffizis en Vuclina,  p.ex. era quel dal guvernatur il 1515 ed il 1579. Il col. Bartholome hà cumandà truppas grischunas a la conquista da la Vuclina, e Johannes ha tractà sco mess grischun cun Milaun il 1532 (Segunda Guerra da Müsch). Ina lingia dals S. è sa domiciliada a Cuira (cun in rom a Farschno) ed è s'extinguida il 1759. Ils exponents da quella han gì plitost ina impurtanza locala, p.ex. sco chastellans episcopals a Farschno. Ulteriurs roms da la fam. cumparan a Bergam e Lindau. Archiv: Aepisc. Cuira; ASGR. Litteratura: N. von Salis-Soglio, Die Bergeller Vasallengeschlechter, 1921; Schweizerisches Geschlechterbuch 7, 1943, 902-13; Grimm, Aristokratie; Färber, Herrenstand; G. Pool, Bergeller Notare, en: JHGG, 1983, 63; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; HbBG 1 e 2. Peter Conradin von Planta  Stampa, Gerolamo Stamparia Roth  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: