Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Toggenburg, RudolfTogni, Ponziano lemma sequent

Toggenburg, von
Schlatta da baruns attestada a partir da ca. l'onn 1200, dapi il 1209 sco conts. Ils T. figureschan en las funtaunas l'emprima giada sco Toccanburg, alura sco Tochimburc. Ina derivanza da la fam. dal Zürichgau u da la Germania dal Sid è pensabla. Sut Diethelm (1210? - ca. 1230) e ses ertavels ha la fam. pudì consolidar sia posiziun en il T. Inferiur cun s'alliar tras maridaglia cun autras fam. da conts (Montfort, Werdenberg, Frohburg-Homberg). En Currezia han els obtegnì impurtanza tras la maridaglia da Friedrich (1315-64) cun Kunigunde von Vaz. Tras quella èn ids Belfort (1337/38) ed Unter-Tagstein/Masagn (1342) en ils mauns dals T. Chapital, cumpetenza militara e prestige regiunal han procurà a Friedrich avantags decisivs en la cuntraversa per l'ierta dals baruns de Vaz. En il 14. tsch. èn ils dretgs signurils da la fam. s'amplifitgads marcantamain tras l'acquist da possess e pegns. En la Currezia han els acquistà il 1338/44 tras cumpra dals Aspermonts parts dal signuradi da Stels (tr.a. ils chastels da Fracstein e Solavers/Sievgia), il 1351 dals Straiffs Ober Sansch-Kapfenstein/Cuvlignas, il 1354 dal duca Albrecht il chastè da Marschlins/Eigias (sco feud), il 1355 ed il 1359 dals von Windegg resp. dals conts de Werdenberg-Sargans il signuradi da Maiavilla. Il 1338 possedevan els, sco marschals ereditars episcopals, il chastè da Wynegg/Malans, il Scanvetg e Tavau sco feuds da l'uvestgieu da Cuira.  Il 1394 era er la fortezza da Castels en possess da Friedrich VII († 1436). Quel onn è il signuradi da T. vegnì dividì, Friedrich VII ha dentant puspè reunì il 1401 tras cumpra bunamain l'entira ierta. Il 1403 ha el survegnì tras decisiun da la dretgira il chastè da Strahlegg/Fadrein ed ha conquistà il 1435 Neu-Aspermont. Cura ch'el è mort il 1436 (senza uffants), èn ils territoris d'origin dals T. passads als de Razén e von Raron, ulteriur possess allodial als von Montfort-Tettnang, de Sax-Mesauc, von Brandis e von Aarburg. Per tema d'ina separaziun dals territoris signurils e lur cessiun als Austriacs, èn ils subdits curretics s'unids (cun l'approvaziun d'Elisabeth von Matsch, la vaiva da Friedrich VII) il 1436 a Tavau en la LDD.


Funtaunas:
Quellen zur Schweizer Geschichte, nova retscha 1, VII/10, 8-17.

Litteratura:
GHS 1, 44-53; A. Bodmer, Verwandtschaft und Erbfolge des letzten Gf. von T., en: Schweizer Archiv für Heraldik, 69/1955, 1-25; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; E. Eugster, Die Herren von T., en: Wirtschaft und Herrschaft, edì da T. Meier, R. Sablonier, 1999, 311-42.

Adolf Collenberg

lemma precedents Toggenburg, RudolfTogni, Ponziano lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :