Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Travaulta [Balcun At/Aut]Travers, Anton Victor (von Ortenstein) lemma sequent

Travers
Famiglia da Zuoz che deriva da la classa superiura purila, avanzada o.t. tras ses rom dad Ortenstein fin a la mesadad dal 17. tsch. ad ina da las schlattas las pli influentas dal Grischun, entant che la lingia da la Val Müstair, fundada a l'entsch. dal 16. tsch., n'è betg pli documentabla a partir da l'entsch. dal 18. tschientaner. A l'origin è la fam. sa distinguida en il notariat, alura adina pli era en uffizis politics ed en servetschs mercenars. En il 18. e 19. tsch. han ils T. pers lur influenza ed èn daventads pli e pli povers. A l'entsch. dal 20. tsch. è la fam. s'extinguida. 
Tenor la legenda eran ils T. vegnids destituids sco ducas da Ravenna e bandischads dal pajais. En doc. cumparan els l'emprima giada il 1431 cun Jakob sco derschader da cumpromiss resident a Zuoz. Il 1462 è attestà in T. delegà da S-chanf sco perditga tar la Brev dals tschintg sigils. Janutt, il figl da Jakob, ha represchentà l'Engiadin'Ota sco giurisdictur en conflicts cun l'uvestg da Cuira. A partir da la fin dal 15. tsch. fin viaden la segunda mesadad dal 17. tsch. han ils T. mess numerus notars en l'Engiadin'Ota. Il 1521 è Peter vegnì elegì, sco emprim da sia fam., landamma da l'Engiadin'Ota; per cuntanscher l'elegibilitad ha el però stuì sa procurar in diplom da noblezza imperial. Fin la mesadad dal 17. tsch. han ulteriurs exponents dals T. occupà quest uffizi occupà surtut dals Plantas. En il 16. tsch. han els occupà 10 giadas, en il 17. tsch. sis giadas ed en il 18. tsch. anc ina giada in dals uffizis ils pli auts en Vuclina. Div. members da la fam. èn stads en servetschs franzos. Remartgablamain derasada era la scolaziun superiura, mo per il 16. tsch. sa laschan documentar nov T. sco students.
L'ascensiun a la classa aristocratica dirigenta aveva la fam. d'engraziar prob. en emprima lingia a la politica matrimoniala raffinada sco era a Gian, progenitur da duas lingias da Zuoz e daventà enconuschent sco refurmatur. Tras il matrimoni da ses figl Jakob (1505-56) cun Anna Büchler èn ils T. vegnids en possess dal chastè dad Ortenstein. Jakob è stà chapit. en servetsch franz., maiordom episcopal, mastral dad Ortenstein e guvernatur en Vuclina. Ses figl Johann (1530-1608) è muntà socialmain tras il matrimoni cun Lucretia von Schauenstein. Tras ils figls da quel, Johann Rudolf e Johann Victor, è la fam. s'etablida en la classa dirigenta grischuna. L'emprim era maridà cun la figlia da Pompejus von Planta, assassinà il 1621, ed è daventà tras questa allianza cumpossessur dal chastè vischin da Rapertg. L'influenza da la fam. en il Grischun è sa diminuida en la segunda mesadad dal 17. tschientaner. Prioritad avevan ussa ils servetschs mercenars e main ils uffizis indigens. Dirigids dal gen. Johann Viktor, han ils T. empruvà invanamain da rinforzar anc ina giada lur posiziun politica en l'Affar da Tumegl purtà ora en la segunda mesadad dal 18. tschientaner. En il 19. tsch. ha l'indebitament dad Anton Victor accelerà era il declin finanzial da la famiglia.


Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 4, 579-615; A. Kaiser, Die Nachkommen des Staatsmannes Johann T. von Zuoz in den ersten sechs Generationen, en: JHGG, 1955, 53-112; A. Hammer-von Tscharner, Die Fam. T. von Ortenstein, lic. Turitg, 1984; HbBG 1, 272 s.

Silvio Färber

lemma precedents Travaulta [Balcun At/Aut]Travers, Anton Victor (von Ortenstein) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :