Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Fascia, Val deFavugn lemma sequent

Faveras
Claustra retic-romana, fundada enturn l'onn 730/750, surtut cun participaziun dals Zaccons/Victorids, tud. Pfäfers (uffiz.). Ils uvestgs Tello e Victor cumparan en lieus centrals en il «Liber viventium» claustral. Quest cudesch da fraternisaziun (suenter il 800) dat perditga da relaziuns stretgas e durablas tranter F. e las claustras da Mustér e Müstair. Ils Zaccons èn prob. era ils donaturs dals gronds bains claustrals en Surselva. L'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) cumprova en pli era possess claustrals o.t. en il Signuradi, a Domat ed en il Surses. Questa repartiziun dal possess è era strategicamain impurtanta: en il temp autmedieval aveva la claustra possess al Spleia ed a Casaccia sco era lung la ruta dal Lai Rivaun ed dal Lai da Constanza. La claustra da F. n'era betg mo in center spiritual e cultural da la Rezia dal Nord, ma aveva era in'impurtanza economica e politica, essend orientada tant vers il nord sco vers il sid. Quai demussan las confraternitads cun Lecco ( 9. tsch.) e Com (11. tsch.). En il temp medieval tardiv regivan qua surtut avats svabais ch'han manà la claustra ad ina nova fluriziun. Suenter l'acquist da la regiun da Sargans tras ils Confederads il 1483 recrutava F. ses avats o.t. da la Glaruna e da la Svizra Centrala. Il 16. tsch. è stà in temp ordvart difficil per l'abazia. L'avat Johann Jakob Russinger era in fitg bun ami da Zwingli ed è convertì al protestantissem pauc avant il 1531. El ha alura però revocà sia decisiun ed è puspè daventà avat da F. suenter l'absoluziun tras l'uvestg auxiliar da Cuira, Stephan Tschuggli. En consequenza dals Artitgels da Glion dal 1526 ha la claustra da F. pers sias dieschmas en la Republica da las Trais Lias. Suenter decennis difficils ha F. vivì ina fluriziun barocca en il 17. tschientaner. Il 1619 ha l'avat Michael Saxer (da Sargans) procurà che l'archiprer Nicolò Rusca, executà a Tusaun, obtegnia in ulteriur funeral a F. tenor las normas ecclesiasticas. Ina tavla fixada en la cripta da la baselgia claustrala regorda a quest'acziun. L'avat glarunais Jodok Höslin (1626-37) ha tgirà, sur ils cunfins confessiunals ora, in'amicizia intensiva cun l'istoriograf (ref.) Johannes Guler von Wyneck. En il 18. tsch. èn sa mussadas l'economia e la scola da la claustra en plaina fluriziun. Cuntrari a la claustra da Mustér n'ha quella da F. però betg pudì sa remetter dals donns subids durant la Helvetica ed è vegnida serrada il 1838 tras decisiun dal Cussegl grond dal chantun da Son Gagl. L'archiv da la claustra da F. sa chatta èn l'archiv claustral da S. Gagl ed è - sper quel episc. da Cuira - l'archiv retic il pli impurtant per il temp d'avant il 1800. El cuntegna era ina copia da la «Lex Romana Curiensis» (avant il 750).
   


Archiv:
Bclaustr S. Gagl.

Litteratura:
J.A. Hardegger, Beiträge zur spätmittelalterlichen Geschichte der Benediktinerabtei Pfäfers, 1969; HS III/1, 980-1033; W. Vogler, Die Abtei Pfäfers und die Bündner Herrschaft, en: TG, 1993, nr 4, 31-34.

Werner Vogler

lemma precedents Fascia, Val deFavugn lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :