Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Werdenberg, Jörg [Georg] von (Sargans)Wick, Fritz lemma sequent

Werdenberg, von
Famiglia da la noblezza auta dal 13.-16. tsch. cun bains e dretgs che s'extendan dal Lai Rivaun fin al Vorarlberg e dal territori retic fin en il spazi da la Svevia Superiura. Ils W. èn sortids sco agen rom da la schlatta da conts von Montfort en in process da divisiun ch'ha durà da ca. l'onn 1245 fin il 1260. Sco progenitur vala Rudolf de Montfort che cumpara il 1243 en l'Italia en la suita imperiala ed a Cuira a la testa da la noblezza retica. Entant che Hugo († 1255), ses frar pli giuven, ha surpiglià il possess a dretga dal Rain dals Montforts, è Rudolf sa concentrà sin la regiun da Sargans ed il Gonzen, danunder ch'el fascheva controllar il traffic per l'Arlberg e per l'Italia. Suenter sia mort il 1247 han sia vaiva Clementa von Kyburg ed ils figls Hartmann (1254-65) e Hugo (1254-80) consolidà il signuradi en quest territori. Il 1250 resp. avant il 1260 han els fundà ils centers signurils da Sargans e W. ed han instituì in'atgna administraziun. Clementa e ses figls represchentavan, al cuntrari dals Montforts, ina politica antistaufica. En ils onns 1258-60 è la divisiun stada accumplida, en quel mument pia ch'ils figls Hartmann e Hugo han surpiglià lur cumpart dal rest dal possess cuminaivel e da la noblezza da servetsch dals Montforts. Pauc pli tard han era els partì l'ierta dals geniturs ed han fundà fin enturn il 1290 las duas lingias principalas dals W.-Heiligenberg e W.-Sargans. Socialmain han ils W. fatg part suenter il 1264 fin viaden ils onns 1380 da la stretga suita e dal signuradi territorial dals retgs habsburgais. A partir dal 14. tsch. èn els stads activs, cun success, sco interprendiders militars. La lingia dals W.-Sargans metteva ils uffiziants da Riva ed è stada fin enturn il 1300 en possess dal signuradi da Greifensee ch'ella ha obtegnì, sur Kyburg, da l'ierta da Rapperswil. Suenter il sustegn da l'uvestg da Cuira en l'uschen. Faida da Vaz (1335) ed il matrimoni cun la figlia ereditara dals baruns de Vaz, han ils W.-Sargans survegnì il 1338 da l'uvestgieu da Cuira ils feuds dals de Vaz en la Rezia Sura, tr.a. il contadi da Schons cun il Valragn e Balamburtg, la Stussavgia, il Scanvetg ed il chastè dad Ortenstein en la Tumleastga ch'è restà fin il 1516 lur sedia centrala Il 1342 han ils W.-Sargans partì il possess. Il rom dals W.-Sargans-Vaz ha surpiglià, sper l'ierta dals Vazs, la part dal contadi da Sargans a sanestra dal Rain, entant che quel dals W.-Sargans-Vaduz ha obtegnì la part a dretga dal Rain cun ils chastels da Vaduz, Blumenegg e Nüziders. En ils onns 1390 è la fam. vegnida successivamain sut squitsch da l'Austria che aveva interess territorials en la Val dal Rain. En l'uschen. Faida da W., en la quala l'Austria era s'alliada cun l'uv. Hartmann ed ils W.-Sargans cunter ils W.-Heiligenberg, han quests ultims pers bunamain l'entir possess, cun excepziun da W. La Faida da Belmont dal 1352 (cun las battaglias a Porclas ed al Mundaun) era prob. prorutta surtut per motivs d'ierta: Anna, la davosa represchentanta dals Wildenbergs e figlia da la Chasa da Sagogn, era maridada cun Hugo IV de W.-Heiligenberg. Suenter la sconfitta da Jörg en la Guerra da Schons cunter ils subdits revoltants e la destrucziun dal chastè da Balamburtg, han ils W.-Heiligenberg vendì il Schons a l'uvestgieu (1456). La lingia dals W.-Sargans da sia vart ha stuì impegnar il 1396, sut squitsch finanzial, il contadi da Sargans a l'Austria, curt suenter ch'ella aveva cedì Rheineck ed Altstätten, ed ella ha era stuì surlaschar la chastellania imperiala e sa retrair en lur signuradis en la Rezia Sura.


Litteratura:
P. Liver, Der Kampf um die Landeshoheit im Domleschg zwischen den Grafen von W.-Sargans und dem Bistum Chur, 1931; R. Sablonier, «Graf Hartmann sol ze tail werden Vadutz»: Der Werdenberger Teilungsvertrag von 1342, en: JbHV FL, 92/1994, 1-36; K.H. Burmeister, Die Grafen von W., en: Montfort, 58/2006, 121-43; F. Rigendinger, Das Sarganserland im Spätmittelalter, 2007.

Martin Leonhard

lemma precedents Werdenberg, Jörg [Georg] von (Sargans)Wick, Fritz lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :