Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents XXZacharias da Salò lemma sequent

Zaccons [Victorids]
Il num Z., utilisà surtut dad Otto Paul Clavadetscher, resp. Victorids, duvrà usitadamain en la perscrutaziun pli veglia, designescha ina fam. ch'ha occupà da l'emprima mesadad dal 6. tsch. fin viaden il 8. tsch. sur 10 generaziuns ils pli auts uffizis a Cuira resp. en la Currezia dal temp medieval tempriv. Zacco, in cumandant militar german instituì prob. dals Francs en la Currezia, pudess esser stà il successur dals duces retics; sia posiziun era eventualmain er da natira civila. Ina descendenta pli lontana da Zacco era entrada en colliaziun cun la fam. indigena dals Victorids ch'ha cuntanschì, suenter il naufragi da la politica francona en las Alps ed en l'Italia, ina posiziun relativamain independenta en Rezia. En il segund terz dal 7. tsch. cumpara tr. ils Z. in Vigilius tribunus, en il davos terz dal medem tschientaner ils uffants da quel, Paulus, Castoria e Paschalis (episcopus), evtl. era preses, maridà cun Esopeia. Sut ils figls da quel, Victor (fundatur da la claustra da Cazas, ens. cun sia mamma Esopeia) e Jactatus, activs en la settavla generaziun, eran las pussanzas seculara e spirituala apparentamain separadas, essend l'emprim attestà a la fin dal 7. tsch. sco uvestg, il segund sco preses. La separaziun da las pussanzas è attestada medemamain enturn l'onn 720 tar ils figls da Jactatus, Vigilius (episcopus) e Victor (preses), durant il temp d'uffizi dal qual Otmar, il posteriur sontg, aveva passentà sia uffanza a Cuira. Tenor la tradiziun duai Victor avair assassinà Placi, il promotur da la claustra da Mustér. Era ils figls da Victor, Tello (uvestg) e Zacco (preses), avevan separà las pussanzas. Tello, che cumpara en il cudesch da fraternisaziun da la claustra da Reichenau sco comes, ha reunì suenter la mort da ses frars e nevs las pussanzas episcopala e seculara en sia persuna. Cun Victor, il nev da Tello, e sias nezzas Teusinda ed Odda, che vegnan anc numnadas en l'agiunta dal «Testament da Tello» (765), va a fin la tradiziun dals Z. Il 806 è il Stadi curretic vegnì incorporà cun forza en il sistem administrativ francon dals Carolings.



Litteratura:
HS I/1, 62; O.P. Clavadetscher, Zur Verfassungsgeschichte des merowingischen Rätien, en: Frühmittelalterliche Studien 8, 1974, 60-70; I. Müller, Zum Churer Bistum im Frühmittelalter, en: SZG 31/1981, 277-307; O.P. Clavadetscher, Zur Führungsschicht im frühmittelalterlichen Rätien, en: Montfort 42/1990, 63-70; R. Kaiser, Churrätien im frühen Mittelalter, 1998 (2008²); S. Grüninger, Grundherrschaft im frühmittelalterlichen Churrätien, 2006.

Martin Hannes Graf

lemma precedents XXZacharias da Salò lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :