Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Rausch, FriedliebRazén lemma sequent

Razén
L'onn 960, cura che Otto I ha cedì la baselgia in castello beneduces et razunnes a l'uvestg da Cuira, è attestà in chastè-fortezza d'ina dimensiun nunenconuschenta. I n'è era betg enconuschent co ch'ils nobels libers de R. èn vegnids en possess da quest chastè. Lur emprim represchentant è doc. il 1137/39. Ils baruns de R. han appartegnì a las fam. noblas las pli impurtantas en la Rezia dal temp suenter il 1250. Lur domini principal cumpigliava il chastè ed il vast signuradi da R. e Panaduz. Il 1343 han els acquistà il signuradi da Fryberg cun las fortezzas da Munt S. Gieri/Vuorz e da Fryberg/Siat, e suenter il 1350 èn els s'appropriads da dretgs e subdits en la Tumleastga e sin la Mantogna. L'exponent il pli impurtant da questa fam., Ulrich II Brun, numnà "il pussant", era enconuschent per sia adestrezza administrativa e per sia forza finanziala. Il 1368 ha R. cumprà il chastè ed il vitg da Favugn ed è sa patrunà tr. il 1378 ed il 1383 d'ina gronda part da l'ierta dals Montalts en Surselva (chastels da Chischlatsch/Vuorz e da Schlans). Il domini dad Ulrich cunfinava ussa cun quel da la claustra da Mustér (Cadi). Il 1380 èn ils baruns de R. vegnids en possess, tras maridaglia cun ils Belmonts, dal chastè e dal vitg da Domat. Il 1383 han els acquistà dals conts de Werdenberg-Sargans, cun ils quals els eran medemamain parentads, dretgs da suveranitad sin la Mantogna, en la Val S. Pieder ed en la Stussavgia. A partir dal 1380 han els gì cumbats cun l'uvestg da Cuira per la suveranitad en la Tumleastga e sin la Mantogna ch'han manà il 1395 a la fundaziun da la Lia Sura (precursura da la LG), concludida tr. l'avat e la claustra da Mustér, Ulrich II de R., Albrecht de Sax-Mesauc ed ils Lumnezians. Ils cumbats han durà plirs decennis ed han strapatschà las forzas militaras ed economicas dals baruns de R. Lur predominanza è vegnida terminada. L'avegnir politic appartegneva da quel temp als moviments com. ed a las Lias.
Il 1424 han ils baruns de R., l'avat da Mustér, ils conts de Sax-Mesauc e las vischnancas als Rains Anteriur e Posteriur fundà la LG. Il signuradi da R. cun ils vischinadis da R., Panaduz, Domat e Favugn, cun Munt S. Gieri, Tenna e Sursaissa e cun dretgs feudals en Lumnezia è passà enturn il 1458, per mancanza da descendents masculins, a Niclas von Zollern, il figl dad Ursula de R. Tusaun, Tschupegna, la Mantogna, il chastè da Tagstein e la Stussavgia èn ids en possess dal cont Jörg de Werdenberg-Sargans, il consort dad Anna de R. Il 1497 ha Maximilian I (de Habsburg) acquistà il signuradi da R., impegnà l'emprim a differentas fam. indigenas (Marmels, Plantas, Stampas, Travers) e suttamess suenter il 1696 directamain a l'administraziun tras la Chasa da Habsburg-Austria. Ils quatter vischinadis dal signuradi da R. furmavan vinavant in agen cumin entaifer la LG. In mastral exercitava la giurisdicziun civila. Ils subdits n'eran betg obligads a prestar servetsch militar en favur da Habsburg-Austria che vuleva avair tr.a. influenza politica en la LG. Fin a la Helvetica han ils Habsburgs numnadamain possess, sco in dals trais chaus feudals da la LG, il dretg da proponer mintga trais onns ils trais candidats per l'uffizi dal landrehter. Dal 1809 fin il 1814 è stà il signuradi da R. en possess da la Frantscha, il 1819 è el vegnì attribuì tras conclus dal Congress da Vienna (1815) al chantun Grischun. Cun l'urden giudizial ed administrativ, creà il 1851, èn las vischnancas cat. da R., Panaduz e Domat vegnidas attribuidas al cirquit da R., la vischnanca prot. da Favugn a quel da Trin.
Il chastè da R., menz. il 1282, cumpiglia per part substanza architectonica dal temp autmedieval. Il tract al nord dal cumplex ed il portal cun la vopna dals baruns de R. e cun frescos (chatscha d'urs) dateschan il pli tard dal 14. tschientaner. En il temp medieval tardiv è il chastè vegnì transfurmà parzialmain, la tur orientala è scrudada. En la segunda mesadad dal 16. tsch. èn suandadas impurtantas renovaziuns e reconstrucziuns. En la davosa fasa da renovaziun pli gronda (ca. 1700) èn vegnids construids il portal exteriur ed il tract da la chaplutta. La plipart dal mobigliar dal chastè deriva dal temp modern. L'istorgia dals possessurs resplenda quella politica dal signuradi. Oz è il chastè en possess da l'Ems-Chemie AG.


Litteratura:
L. Schmid, Aus der Geschichte der Herrschaft Rhäzüns, 1960; L. Bühler, Die Freiherren von Rhäzüns, 1977; S. Rageth, Die Rechtsgeschichte der Herrschaft Rhäzüns von der Übernahme durch Österreich (1497) bis zur kantonalen Verfassung von 1854, 1981; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; Simmen, Wappen, 266-68.

Linus Bühler

lemma precedents Rausch, FriedliebRazén lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :