Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Salis, vonSaluz, Balthasar Anton lemma sequent

Salouf
Vischnanca polit., cirq. Surses, distr. Alvra, situada da la vart sanestra dal Surses, cun las culegnas Mulegn e Del. 1160 Salugo, tud. Salux (fin il 1943). 1850 413 abit.; 1900 287; 1950 289; 2000 205. Colonia dal temp da bronz sin la Motta Vallac. S. sa chattava a la ruta dal Set en il temp rom. ed en il temp medieval tempriv. Il 1160 č doc. il chavalier de Salugo che administrava il bain central episcopal, suandŕ da la fam. Fontana oriunda da S. Dapi il temp medieval era S. il lieu da cumin. La vischnanca č restada fidaivla a la cretta catolica. Il 1290 č attestada l'emprima baselgia romanica (S. Gieri), reconstruida parzialmain enturn il 1500 (arvieut a rait ed altar cun alas dal 1502). Tr. il 1637 ed il 1947 han chaputschins provedě la plaiv. Dapi il 1580 custodiescha il plevon da S. la baselgia da pelegrinadi a Ziteil (2434 m).
A Del (maiaria da la vischn.) ha il landfoct Caspar Frisch legŕ il 1595 la chaplutta da S. Roc che posseda maletgs remartgabels dals apostels. A Mulegn sa chatta il davos mulin bain mantegně. Dal 1828 fin il 1847 (incendi) čn stadas en funcziun fundarias ed ina fravgia cun martels a Flex a la Gelgia. Il 1972 han funsiunŕ las classas superiuras da la scola primara da S. cun quellas da Mon e Stierva (consorzi da scola). La meglieraziun gen. (1969-80) ha pudě franar in pau la depopulaziun. A l'entsch. dal 21. tsch. era l'agricultura betg pli il sectur d'acquist dominant (o.t. allevament da muvel e cultura da graun da pavlar). Cun sia colonia da chasas da vacanzas (cun participaziun dals abitants a las aczias) s'orientescha S. fermamain al center turistic da Suagnign. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 77,6%/86,3% (ML/Lindic).


Litteratura:
Kdm GR 3, 264-80; Gem. GR, 2003, 278 s.

Gion Peder Thöni

lemma precedents Salis, vonSaluz, Balthasar Anton lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :