e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Saphoia, Raget Saratz [Sarraz]  Sapün Vallada laterala dal Scanvetg, vischnanca polit. da Pralung, cun ils abitadis dad Eggen, Dörfli (1725 m), Schmitten e Chüpfen. Regiun da funtaunas. 1273 Sampuni. En il 17. tsch. ca. 250 abitants; il 1981 eran domiciliadas anc trais fam. durant l'entir onn en la val. S. era oriundamain ina regiun d'alp en la retroterra da la vischnanca rum. da Peist. il 2011 vivevan an S. anc ina persuna singula ed ils gestiunaris da l'albiert. Il 1307 ha cedì il prevost catedral da Cuira S. ens. cun l'abitadi da Medergen sco feuds ereditars a colonists gualsers. La via da sauma da Cuira a S. e sur il Pass da la Striera, menz. il 1338, era la colliaziun la pli curta a Tavau. Ens. cun Fondei ed Arosa han ins erigì "an der langen Wiese" (Langwies/Pralung) a la sbuccada da las trais vals ina baselgia, consecrada il 1385. S. era in vischinadi dal cumin da Pralung, constituì enturn il 1400. Fin en il 19. tsch. disponiva la val d'in agen urden com. e forestal e d'in agen urden da pasculaziun. La scola ha existì fin il 1873. Il 1886 han ins construì la via charrabla da Pralung a S. Bains purils cun manaschis ambulants e maders extendids eran las furmas economicas principalas. Las runcadas han exponì la val a gronds privels da lavinas. Litteratura: G. Mattli, Zur Geschichte von S., 1981. Jürg Simonett  Saphoia, Raget Saratz [Sarraz]  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: