Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Sch÷nbńchler, ViktorSchorsch, Georg von lemma sequent

Schons
Val e cirq. dal distr. Rain Posteriur, cumpigliond il stgalim da la val tr. las chavorgias da la Viamala e da la Puntcrap e la Val Farera (800-3000 m), tud. Schams. Ils centers dal S. Ŕn las vischnancas da ZirÓn ed Andeer a la via tras la val. Las pitschnas culegnas serradas da Reschen e Pignia sa chattan sin terrassas bassas a dretga dal Rain Posteriur, las vitgs da Donat, ClugÚn, Pazen-Farden, Casti-Vargistagn, Lon e Maton sin la Muntogna da S., Runtgaglia (suletta vischn. propi da lingua tud.) en la Viamala e las vischnancas da Calantgil e Farera en la Val Farera. 831 in Sexaminis. 1780 1'772 abit.; 1850 2'134; 1900 1'498; 1950 1'653; 2000 1'647.
Ina colonisaziun preistorica Ŕ attestada surtut tras las fossas da Donat dal temp da bronz tempriv. Il num Lapidaria, menz. en la copia d'ina charta stradala rom., renviescha prob. a ZirÓn u ad Andeer, situadas a las vias per ils impurtants pass alpins dal Spleia e dal S. Bernardin. L'źUrbari curretic dals bains imperials╗ (ca. 840) menziunescha terren roial en possess da la baselgia da S. Martin a ZirÓn ch'era il center da la plaiv gronda e che incassava las dieschmas da l'entira regiun. L'onn 940 ha regalÓ il retg Otto I a l'uvestg da Cuira la baselgia cun ils bains che cumpigliavan quatter curts grondas en il S. ed en il Valragn dadora. Gia a l'entsch. dal 13. tsch. era il S. in territori urbarisÓ, nua ch'ils colons pratitgavan allevament da muvel e cultivava ils ers. A partir dal 1204 Ŕ doc. sin la Muntogna da S. ina vischnanca da purs libers cun in'atgna dretgira civila. En il temp autmedieval furmava il S. in signuradi infeudÓ da l'uvestgieu da Cuira als baruns de Vaz. Il 1338 Ŕ passada la val als conts de Werdenberg-Sargans. Il 1424 Ŕ s'uný il S., senza l'accord da ses signur, a la LG. Suenter sia sconfitta en la Guerra da S. e la destrucziun dal chastŔ da Balamburtg, han ils de Werdenberg vendý il S. a l'uvestgieu (1456). Il 1458 ha la val cumprÓ ora tut ils dretgs feudals, e tr. il 1530 ed il 1540 ha ella aderý a la Refurmaziun. Ils vischinadis dal cumin da S. furmavan quatter pitschnas dretgiras civilas. ZirÓn era il lieu principal sco era il lieu d'execuziun e da martgÓ da la val e disponiva d'ina susta per il port dal S. (corporaziun da sauma). Suenter l'amplificaziun da la Viamala (suenter il 1473) e la construcziun d'ina via charrabla (1818-23), Ŕ s'intensivÓ il traffic da transit. En il 17. e 19. tsch. han las minieras (surtut quellas a Calantgil, Farera, Andeer, ZirÓn e Reschen) gý lur culminaziun. Il 1851 Ŕ il cumin da S. daventÓ in cirquit. Il 1875 Ŕ ▄bernolla passÓ a la vischnanca da Tusaun. La diminuziun dal traffic da transit suenter la construcziun da las lingias da viafier dal Brenner e dal Gottard e la fin da l'industria da minieras han provocÓ in'unda d'emigraziun (1870 1938 abit.; 1900 1498). A partir dal 1901 Ŕn vegnidas construidas vias d'access a las vischnancas da la Muntogna. Andeer, che ha remplazzÓ ZirÓn sco center dal S. en il 19. tsch., ha profitÓ il pli ferm tant dal turissem da viandar sco da quel da far bogn (center da cura). Suenter il 1960 ha la vischnanca d'Andeer pudý sanar sias finanzas, tr.a. grazia a las plazzas da lavur stgaffidas tras las OE Rain Posteriur. Entant che la germanisaziun ha inundÓ il fund da la val (2000 Val S.: 20,1% ML/35,9% Lindic), discurra ina maioritad da la populaziun da la Muntogna anc adina rum. (2000 53,8% ML/76,1% Lindic). La fusiun da las vischnancas pitschnas da la Muntogna, tematisada gia en il 19. tsch., Ŕ vegnida realisada mo per ina pitschna part.


Litteratura:
B. Mani, Cudasch da S., 1958 (1993│); Schmid, GraubŘnden, 86-88; Simmen, Wappen, 273-76.

JŘrg Simonett

lemma precedents Sch÷nbńchler, ViktorSchorsch, Georg von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :