Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Segnas, Pass dalSelva lemma sequent

Selma
Vischnanca polit., cirq. Calanca, distr. Moesa, situada a 931 m sin la spunda sanestra da la Calancasca. 1683 300 abit.; 1733 200; 1830 93; 850 73; 1900 71; 1950 60; 1970 34; 1990 31; 2000 44. Fin il 1796 ha S. appartegně a la Squadra Calanca, dal 1796 fin il 1851 a la Val Calanca dadens, dapi alura furma ella ina vischnanca autonoma. La baselgia parochiala, consecrada als ss. Giachen e Peder, č vegnida erigida en ils onns 1662-67 en sia furma actuala sin ils fundaments d'in edifizi dal 1582, cun la medema dedicaziun. La chaplutta pli veglia č quella da S. Roc al Ponte (16. tsch.), pli tardivas čn quellas da S. Antoni da Padua (1716, restaurada il 1900) e da Nostra Signora di Einsiedeln al Monte (1773). En ils tschientaners passads čn emigrads numerus abitants da S. sco vaidrers en Frantscha e sco martgadants da rascha e catram en Austria ed en Germania. A l'entsch. dal 21. tsch. pratitgeschan ils da S. anc in pau agricultura. S. enconuscha in remartgabel turissem da stad e d'enviern, particularmain da giuvens, era grazia a l'infrastructura turistica ed a la pendiculara che furma dapi il 1961 (sper ina senda) la suletta colliaziun cun Landarenca.
   


Litteratura:
A. Bertossa, Storia della Calanca, 1937; M.A. Reinhard-Felice, La casa rurale della Valle Calanca, 1988; E. Agustoni, Guida all'arte della Calanca, 2005, 62-65.

Cesare Santi

lemma precedents Segnas, Pass dalSelva lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :