Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Sonderegger, Hans KonradSontg Antönia Ascharina lemma sequent

Sontg Antönia
Vischnanca polit., cirq. Luzein, distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sura), sortida il 1979 da la fusiun da las vischnancas da S. Castels e da S. Rüti. Fusiun cun Sontg Antönia Ascharina 2007. L'abitadi sparpaglià posseda in center "Am Platz". 1451 Sant Anthonyen, tud. St. Antönien (uffiz.). 1850 224 abit.; 1900 255; 1950 284; 1990 190; 2000 230. Ils signurs territorials èn stads en il temp medieval tardiv la claustra da S. Giachen a Claustra ed ils conts da Montfort. Ils dretgs suverans han exercità fin il 1649 ils signurs austr. residents sin il chastè da Castels. Il vischinadi da Castels furmava ina part da la dretgira auta da Castels, quel da Rüti ina part da la dretgira auta da Claustra. L'aual da Schaniela marcava gia en il 14. tsch. il cunfin tr. ils dus vischinadis. En il 14. tsch. èn immigrads Gualsers da las regiuns da Tavau e da Claustra a S. Fin en l'emprima part dal 18. tsch. han existì culegnas permanentas a Gafien e Partnun. La baselgia da S. Antoni, erigida enturn il 1350 (edifizi nov ed auzament dal clutger il 1493) cumpigliava tut ils abitants da la val ed ha appartegnì fin a la refurmaziun (1524) a la plaiv da Gianatsch. La vischnanca da S. viveva da l'allevament da muvel e possedeva tschintg alps corporativas ed ina impurtanta fiera da muvel e da martganzia a Castels. Runcadas tras ils Gualsers ed extracziuns da minerals a Gafien (miniera dal 16. tsch. deditgada a s. Antoni) han decimà ils guauds e provocà gronds donns da lavinas. En ils onns 1935-77 han ins realisà al Küenihorn il pli grond rempar da lavinas da la Svizra. La construcziun dal stradun Cuvlignas-S. en ils onns 1895-99 (schlargiament 1971-87) ed il servetsch d'autos postals, che circuleschan dapi il 1953 durant l'entir onn, han promovì il turissem che procura actualmain, o.t. grazia als excursiunists dal di (Partnun), per circa in terz da las plazzas da lavur a S.


Litteratura:
Kdm GR 2, 110-16; E. Flütsch, St. Antönien, 1976; Gem. GR 2003, 330 s.

Otto Clavuot

lemma precedents Sonderegger, Hans KonradSontg Antönia Ascharina lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: