e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Surrein Surselva  Sursaissa Vischnanca polit., cirq. Rueun, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn), situada da la vart dretga dal Rain Anteriur sin la spunda nord da la chadaina dal Mundaun. S. cumpiglia 28 abitadis repartids en tschintg uschen. pirtscun il center Meierhof. 765 Supersaxa (copia), 956 Supersaxa; ca. 1227 de Ubersahse; tud. Obersaxen (uffiz.). 1850 831 abit.; 1900 652; 1910 636; 1950 705; 2000 779. Sin l'Alp Gren han ins chattà ina chapellina da bronz ed il piz d'ina lantscha dal 3.-1. tsch. a.C. L'onn 765 ha regalà l'uv. Tello ses bain e sias alps a S. a l'abazia da Mustér. A partir da l'onn 806 èn quels dentant puspè daventads bains imperials che l'imp. Otto I ha regalà l'onn 956, ens. cun la baselgia, a l'uvestgieu. A partir da la fin dal 12. tsch. èn immigrads Gualsers sur il Cuolm d'Ursera/Alpsu a S. Otg abitadis èn s'extinguids, tr.a. quel d'Alpettli a 1900 m. Ils baruns da Razén, vasals episcopals a partir dal 1170, han incorporà S. a lur signuradi en il 14. tschientaner. Il 1375 è attestà in emprim mastral a S. Il 1459 è passada la vischnanca als signurs von Hohenzollern-Sigmaringen, il 1471 ha ella sigillà sco cumin. Il mastral vegniva elegì dal pievel d'ina proposta da trais, las pirts delegavan mintgamai trais derschaders en la dretgira (bassa). Entaifer la Lia aveva S. ina vusch e furmava cun Vuorz e Lags ina dretgira auta. Suenter il 1473 è la vischnanca ida als de Marmels ed ad autras fam., il 1497 è ella vegnida integrada en la barunia habsburgaisa da Razén. Il 1819 ha S. cumprà ora ils davos dretgs feudals. La baselgia da S. Peder a Meierhof, consecrada als ss. Peder e Paul dapi il 1500, vegn menz. l'onn 840 sco baselgia privata roiala. La collatura avevan mintgamai ils signurs feudals, tr.a. ils da Razén (1497-1819), alura la vischnanca. La baselgia affiliada da S. Martin, renovada il 1500, serviva a la pirt interna. En la vischnanca tradiziunalmain purila (il 2005 lavuravan 28% da las persunas cun activitad da gudogn a S. en il sectur primar) è vegnì explotà dal 15. tsch. fin il 1813 argient grisch en vischinanza d'Affeier e dal 1818-26 fier en la chavorgia da Platengia. En ils onns 1890-95 han ins construì la via chant. a Glion, dal 1913-14 la via a Tavanasa. Meglieraziun gen. 1960-74. Suenter la construcziun d'in emprim runal da skis il 1952, è S. sa sviluppà fitg spert ad in center da sport d'enviern a partir dal 1970. En l'enclava gualsra eran il 2000 94% dals avdants da lingua tud., 5%/14,6% (ML/Lindic) da lingua rumantscha. En il rom da la rectificaziun dals cunfins (2003) ha S. cumprà l'aclaun da Cathomen/Tomahüs da la vischnanca da Breil e quel da Zafragia/Criedi da la vischnanca da Trun. Litteratura: Kdm GR 4, 283-98; Pro Supersaxa-Obersaxen, 1970-; LQ, 13-8-2003. Adolf Collenberg  Surrein Surselva  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: