e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Rechberg, Hans von Referendum  Reduit La noziun da Reduit sa limitescha a la defensiun militara dal territori alpin svizzer da la stad 1940 fin l'atun 1944. Ella sa basa sin trais tips da defensiun: la resistenza tras truppas militaras al cunfin naz., cumbats persistents en il Giura ed en la Bassa centrala per gudagnar temp en la retroterra da las Alps e la defensiun d'in Reduit en las Alps tras tschintg, pli tard sis divisiuns e trais brigadas da muntogna. L'intent da quest Reduit naz. era da dissuader l'Italia e la Germania che duevan temair lungs cumbats en las muntognas sco era la destrucziun totala da las transversalas da las Alps. La regruppaziun da l'armada è vegnida concludida ils 25-7-1940, il di dal Rapport dal Rütli. Fin la fin dal 1942 han ins pudì garantir in provediment da sis mais per la populaziun e las truppas da la zona centrala. Dal Grischun ha appartegnì sulettamain la part il pli al nord al Reduit naziunal. La defensiun da l'ulteriur territori era affidada a la brigada da munt. 12, al servetsch territorial 12 ed a las truppas localas, gruppadas enturn la fortezza d'artigliaria Crestawald, las ovras d'infantaria, ils div. refugis e las serras. Damai che la Svizra era circumdada da las pussanzas da l'axa Berlin-Roma, era la direcziun da l'armada sfurzada da concentrar sias truppas en in territori facilmain da defender. La maioritad da la populaziun da la Bassa aveva acceptà l'idea da concentrar la defensiun principalmain en il territori alpin. Ils critichers da quella strategia argumentavan che las pussanzas da l'axa possian conquistar senza grondas fadias la Svizra Bassa cun sias ritgas resursas ed alura tschinclar e fomentar ils defensurs dal Reduit. Ina part da la generaziun dal servetsch activ era da l'avis che la Svizra saja vegnida schanegiada o.t. en consequenza da sia tenuta da defensiun eroica; per ella è daventà il Reduit in mitus persistent che represchenta il cas particular d'ina Svizra independenta. Vuschs criticas han punctuà surtut en la discussiun davart la rolla da l'armada en la Segunda Guerra mundiala l'entretschament politic, economic e finanzial da la Svizra cun las pussanzas en guerra ed han attribuì al Reduit in'impurtanza subordinada. Litteratura: W. Gautschi, General Henri Guisan, 1989, 294-328; J. Tanner, "Réduit national" und Aussenwirtschaft, en: Raubgold, Réduit, Flüchtlinge, edì da P. Sarasin, R. Wecker, 1998, 81-103; R. Bernhard, Das Réduit, 2007; H.R. Fuhrer, M. Ramel, Réduit I, 2007. Hans Senn  Rechberg, Hans von Referendum  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: