e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Republica helvetica
Suenter l'invasiun da la Confederaziun han ils Franzos proclamà ils 13-4-1798 ad Aarau la Republica helvetica sco federaziun da stadis "ina ed indivisibla". Suenter l'adesiun da las Terras subditas a la Republica cisalpina ils 22-10-1797, eran las Trais Lias fermamain periclitadas en lur existenza statala ed economica. Per l'uschen. Landrat, constituì ils 5-12-1797 cun 30 comm. sut il presidi da Johann Baptista von Tscharner (enstagl dals trais chaus-lia) e predominà da la partida dals Patriots, consistiva ses salvament en l'adesiun a la Republica helvetica. La partida dals Salis, defensura da la Republica da la Trais Lias, e la Chasa da Habsburg-Austria sco signura tr.a. da Razén e Tarasp s'opponivan cun tutta forza a quest plan, ed era ils cumins avevan refusà duas giadas l'adesiun. La stad 1798 han ins erigì en il Signuradi las emprimas plantas da libertad, a la fin d'avust dal 1798 ha dentant la Dieta fed. puspè installà la Regenza dals trais chaus-lia. Suenter tumults a Cuira ed en il Signuradi, supprimids energicamain dal cussegl da guerra, ha quella dumandà agid a l'imperatur austr. en il cumbat cunter la partida dals Patriots. Ils 18-10-1798 èn entrads 4'000 schuldads austr. en il Grischun, cumandads dal gen. Franz von Auffenberg. Questa invasiun ha provocà la Segunda Guerra da coaliziun tr. la Frantscha e l'Austria en il territori da las Trais Lias. Malgrà la victoria dals Sursilvans cunter las truppas franz. ils 7 da mars 1799 a Mustér, ha l'Austria stuì capitular paucs dis pli tard, suenter la sconfitta dad Auffenberg cunter Joseph Laurent Demont, in general lumnezian en servetsch da Napoleun. Ils 14 da mars ha la Regenza provisorica, incaricada dal general franz. André Masséna, surpiglià la pussanza ed ha signà ils 21 d'avrigl il contract d'adesiun cun la Helvezia e laschà deportar 61 aderents da l'Austria, tr. quels 11 Salis, a Salins (Franche-Comté; fin il 1801; Deportads). Ils scumbigls guerrescs han però impedì a l'entschatta l'introducziun da la constituziun e da l'administraziun helvetica en il nov chantun Rezia. Suenter la reconquista dal Grischun il matg 1799, han instituì ils Austriacs victorius lur Regenza interinala (era: interimala) a Cuira e deportà 85 aderents da la partida franz. a Puntina e Graz. Suenter l'expulsiun repetida dad Auffenberg da la Val dal Rain il zercl. 1800, è vegnì dividì il chantun Rezia en trais zonas (Armistizi da Parsdorf dals 15-7-1800), numnadamain en ina zona al nord da la lingia Cuira-Tusaun-Spleia-Clavenna, che suttasteva al Cussegl da prefectura installà ils 16-7-1800 (legitimaziun contestada; pres. Gaudenz von Planta), en ina zona cun l'Engiadina e la Val Müstair, subordinada a la Regenza interinala (pro-austr.) domiciliada a Zernez (pres. Anton von Salis-Soglio) ed en ina zona neutrala, situada tr. questas duas zonas. Il status dal Puschlav e da la Bergiaglia n'era betg reglà. Las vischnancas èn s'opponidas al Cussegl da prefectura e faschevan permanentamain obstrucziun cunter l'introducziun da l'administraziun distr. e munic. da la Helvetica. La Pasch da Lunéville dals 8-2-1801 ed il Contract da Malmaison, stipulà da Napoleun l'avr. 1801, han sigillà il destin dal Grischun sco in dals 22 districts administrativs da la Republica helvetica cun il num chantun Rezia. Suenter la retratga dals Franzos han ils reacziunaris interrut il sett.-oct. 1802 l'activitad da la chombra administrativa regenta. Alura ha convocà Napoleun la Consulta a Paris (Florian von Planta-Samedan e Jakob Ulrich Sprecher von Bernegg). La Constitiziun da Mediaziun dals 19-2-1803 ha terminà ils scumbigls en la Republica helvetica e stabilì la pasch en il chantun Rezia ch'è aderì definitivamain sco chantun Grischun a la Confederaziun. L'aboliziun da la Veglia Republica, marscha ed inabla da sa refurmar, e la regurdientscha a miserias da guerra, acziuns eroicas (Anna Maria Bühler a Domat 1799), mazzacradas (a Mustér e La Punt/Rehanau, 1799) e deportaziuns èn stadas las unicas chaussas remartgablas che la Helvetica ha relaschà en il Grischun - ultra d'ina divisiun politica dal pajais daventada puspè actuala a chaschun da la reorganisaziun da las dretgiras e regiuns il 2001 (Constituziuns). Ma gist quai è stà d'ina impurtanza politica ed intellectuala decisiva per l'ulteriur svilup dal Grischun.
Archiv:
Archiv helvetic 1798-1803; ASGR, protocols da la Regenza provisorica, fasc. I-IV; protocols da la Chombra administrativa dal chantun Rezia, fasc. I; protocols dal statalter guv. dals 20-11-1801 fin ils 14-3-1803, fasc. I, 11-12; Microfilm Salis-Gemünden 42/1 II 18, diari da la Regenza interinala.
Funtaunas:
Acta helvetica.
Litteratura:
E. Zimmerli, Präfekturrat und Interinalregierung im Kampf um die Vorherrschaft, 1929; E. Zimmerli, Die Geschichte des Präfekturrats, en: JHGG, 1953, 1-79; 1958, 59-85; Metz, Graubünden 1, 1-108, 588-600; HbBG 3, 249-57; IG, 200-06.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Republica da las Trais Lias