e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Schuler, Hans Schütter, Meinrad  Schuobacheclers Emigraziun stagiunala d'uffants da la Svizra da l'Ost, dal Vorarlberg e dal Tirol, numnads era Schuobaländers. L'emprim doc. segir per il Grischun davart ils Schuobacheclers datescha dal 1807: ina glista da pass per 200 uffants, la plipart 7-14 onns, derivants da la Cadi, da la Lumnezia e da la Val S. Pieder, ma era giuvenils e creschids. Il motiv principal per "ir giu'l Schuob" era la misergia economica. Avant il 1850 derivavan ils Schuobacheclers, cun pitschnas excepziuns, da regiuns cat., alura da l'entir Grischun, exceptà la Bergiaglia, l'Engiadina, Tavau ed il Valragn. Dal 1845-54 èn emigrads 700-1'000 uffants l'onn (culminaziun 1847: 1'095), dal 1855-59 340. Quella digren stat en connex cun l'emigraziun en massa en l'Europa ed en l'America. Era la domiciliaziun d'ina industria chasana en il Grischun e la construcziun d'ina rait da vias chant. han contribuì il lur a la reducziun dal dumber da Schuobacheclers. Vers la fin dal 19. tsch. è l'emigraziun dals Schuobacheclers alura sa diminuida fermamain: paucs u nagins uffants derivan da la plipart da las regiuns grischunas, mo anc 60-80 uffants l'onn da la Lumnezia e da la Val S. Pieder; in'excepziun han fatg Panaduz e Domat. A Domat cun 30-40 uffants en ils onns 1890, 10-15 il 1915 (ils davos Schuobacheclers grischuns) era daventà "l'ir giu'l Schuob" ina veritabla tradiziun, per part independenta da la situaziun economica. Ils Schuobacheclers viagiavan cun preferenza ils dis da Nossadunna da chandailas (2 da favr.) e da s. Giusep (19 da mars), ils davos partivan il fan. (rimnaspias). Avant il 1850 turnavan els solitamain il di da s. Martin (11 da nov.). Cun l'introducziun da la scola obligatorica è vegnida limitada la stagiun dals Schuobacheclers ad in mez onn (ca. 15 d'avr. - 15 d'oct.). Ils uffants, che sa rendevan en gruppas da 10-30 en la Germania dal Sid, vegnivan guidads d'in um u d'ina dunna experimentada. Els purtavan lur rauba en in satg da sal u da tartuffels. Ils 150-200 km vegnivan fatgs a pe en etappas da ca. 30 km il di, a partir dal 1858 cun il tren da Cuira a S. Gagl. In bastiment manava els da l'autra vart dal Lai da Constanza. Ils uffants vegnivan manads a las fieras da Ravensburg, Waldsee, Wangen, Überlingen e Pfullendorf. Il tun n'era betg gist dal pli fin: «Was kostet das Büebli?»; «Bist du schon verkauft?» Pir vers la fin dal 19. tsch. avevan ils blers ina plazza gia avant che partir. Ils mattatschs lavuravan tar purs sco pasterets da vatgas, aucas e portgs u sco famegls sin bains ed ers, las mattatschas sco fantschellas en il tegnairchasa. La paja dals mattatschs consistiva per regla da dus vestgids cumplets (in da lavurdis ed in da dumengias), duas chamischas, in chapè (cun barba-chamutsch u cun plima-pavun), in pèr chalzers u stivals, magari dua pèra chaltschiels. Las mattatschas survegnivan dus vestgids, duas blusas e dua pèra chaltschiels, in pèr chalzers, forsa in cularin u ina schlingia. Ultra da quai devi qua e là insatge daners, enturn il 1900 eran quai 10-100 marcs, 20-30 en media. La pressa grischuna ha savens critigà - per raschuns moralas ed educativas - "l'ir giu'l Schuob", era sch'ils Schuobacheclers vivevan e lavuravan en il medem milieu puril-cat. sco a chasa. Deplorabla era senza dubi la situaziun sco tala dals uffants emigrants che pativan dal viadi, da l'ir a pe blut (usità en il Schuob), da l'encreschadetgna a l'ester lontan, per part era da vegnir malduvrads, ed ils Rumantschs suffrivan ultra da quai a l'entschatta da las difficultads da chapir tudestg. Pervi da la situaziun economica miserabla n'han las autoritads mai savì ni vulì scumandar il Schuob als uffants. A partir dal 1839 stuevan las guidas avair ina patenta d'abilitad. La vegliadetgna minimala da 12 onns, decretada il 1841, n'aveva betg chattà suatientscha. Als Schuobacheclers correspundan ils uffants spazzachamins da la Val Mesauc che percurrivan l'Italia e l'Austria. Litteratura: L. Bühler, Die Geschichte der Bündner Schwabengängerei, en: BM, 1975, 105-40; L. Bühler, Die Bündner Schwabengänger und die Tessiner Kaminfegerkinder, en: SAVk, 80/1984, quad. 3-4, 165-82; Deplazes, Funtaunas 3, 79-84; M. Tschuor, L'Anna ei buca turnada, 1999; L. Seglias, Die Schwabengänger aus Graubünden, 2004. Adolf Collenberg  Schuler, Hans Schütter, Meinrad  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: