e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Selma Selvicultura  Selva Term che designava en il temp medieval territoris da guaud e colonias novas, p.ex. Selva/Tujetsch, Sielva/Val Müstair. Da pleds lat. cumponids derivan ils toponims Surselva, Silvaplauna, Mezzaselva, Maselva e Sazelva, Sumselva e Sutselva. En l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) cumparan numerusas silvas per designar guauds d'utilisaziun sco parts d'areals forestals pli extendids (forestae) e betg embanids sco las giuradas (cinctae). Per part servivan els da pastgiras per portgs, p.ex. a Rötis en il Vorarlberg, a Flums ed a Mels. Las selvas dal 9. tsch. han midà pli tard lur significaziun da "guaud d'utilisaziun" ad "areal da runcada" u "colonia da runcada" (Runca). Enturn il 1186 èn menziunadas 60 selvas en l'Engiadina e 100 en il Vnuost ch'èn tuttas da considerar sco runcadas. Questa midada da la significaziun dal term selva pudess esser in motiv ch'ils Rumantschs han assimilà il pled d'emprest tud. Wald che designescha sco "guaud/uaul/god/guad" il guaud fisic. Percunter è il term selva sa mantegnì en selvicultur, selvaschina, selvadi. Al sid da las Alps designescha selva in guaud da chastagners privat. Litteratura: RN 2, 314 s.; Bundi, Besiedlung. Martin Bundi  Selma Selvicultura  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: