Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SuschSutselva lemma sequent

Susta
Edifizi u local d'administraziun utilisà fin viaden il 19. tsch. per deponer temporarmain martganzia en transit. Il term deriva dal lat. substare, rum. "star sut" en in lieu protegì da plievgia e naiv. Attestadas en il Grischun dapi il 9. tsch. lung las transversalas nord-sid, surtut las stabula menz. l'onn 840 a Beiva/Stalla ed a Segl. En ina distanza da 25-30 km devi lung las vias alpinas lieus d'etappa che consistivan solitamain d'ina staziun per midar chavals, d'ina ustaria e d'ina susta che servivan als ports. En las sustas stueva la martganzia vegnir stgargiada e surdada al proxim port per vegnir transportada vinavant. Questa fatschenta vegniva survegliada da l'uschen. maister da susta (tud. Theiler) che repartiva la rauba sin ils transportaders e che vegniva pajà tras las entradas da la taxa sin la martganzia transportada. Ils associads dals ports e transports eran responsabels per il mantegniment da la susta. Mo paucs nums locals regordan a las anteriuras sustas: Islas Sustas/Madulain (doc. il 1543), Sust/Susta a Val, Avras e Spleia. La susta medievala a Cuira, doc. il 1403 sco ze Clafutz in der statt, sa chattava immediat suenter l'entrada en la citad tras la Porta Sut, a dretga dal mir da tschinta.


Funtaunas:
CDG (Transitordnung für den Kanton Graubünden, 1806).

Litteratura:
Churer Stadtgeschichte 1, 286.

Martin Bundi

lemma precedents SuschSutselva lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :