Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Sutter, RubenSuvorov, Alexander lemma sequent

Suveranitad
Il term deriva dal lat. superanus, rum. suveran, regent. En il dretg statal signifitga el la "pussanza statala suprema" che na suttastat a nagina autra pussanza, che decida damai en ultima instanza. Entant che la "suveranitad interna" d'in stadi signifitgescha l'abilitad da quel da s'organisar autonomamain, designescha la "suveranitad externa" l'independenza d'in pajais sco subject immediat dal dretg internaziunal. Jean Bodin, il teoreticher da l'absolutissem franz. (1567) preferiva, confurm a ses temp, in retg (prinzi) sco executur da la suveranitad. 200 onns pli tard ha formulà Jean-Jacques Rousseau la teoria da la suveranitad dal pievel che vegn applitgada anc oz: il pievel exercitescha la suveranitad statala, e la voluntad dals singuls burgais che furma en sia totalitad la voluntad gen. è la pussanza statala suprema.
Cun la fin dal domini feudal en il Grischun èn daventadas las dretgiras grischunas - en consequenza da l'autonomia acquistada successivamain - purtadras da "dretgs e libertads", v.d. suveranas en il temp medieval tardiv. L'opiniun maioritara vegniva eruida a l'intern en maniera dem. directa tras la tschentada da cumin u tras la radunanza dals vischins entaifer ils vischinadis. Vers l'extern, v.d. en il rom da las Lias surordinadas en singuls secturs, s'exprimivan ils "cussegls e dretgiras" (cumins/vischn. giudizialas) tras il "pli". Quest votum collectiv resultava da la maioritad da las vuschs individualas dals vischins d'ina dretgira e vegniva alura preschentà a la Lia respectiva u a las Trais Lias. Bodin refusava categoricamain questa furma da democrazia directa ch'el considerava sco communalissem privlus per l'unitad da la pussanza, sco quai ch'el refusava l'urden statal da la Confederaziun.
Suenter l'intermez centralistic da la Helvetica, ha la Mediaziun reintroducì il sistem vegl. Il Cussegl grond ha obtegnì il dretg legislativ, il dretg da conferma e l'administraziun èn dentant restads resalvads als "cussegls e dretgiras" suverans (referendum). La Const. chant. dals 12-11-1814 n'ha midà nagut en quel reguard. Il contract fed. dal 1815 ha confermà l'allianza dal 1803, integrond il chantun Grischun sco chantun suveran en la Confed. svizra - ina conferma dal 1803. Sut pressiun da la Const. fed. dal 1848 ha il Grischun stuì dismetter ses model da democrazia communala. L'art. 1 da la Const. chant. dal 1854 prescriva: "La suveranitad sa basa sin la totalitad dal pievel". La vusch individuala ha remplazzà il "pli" collectiv, accumplind l'adattaziun en il senn da la concepziun lib. da la democrazia proclamada da Rousseau. Tscherts elements da la suveranitad, exercitada dals "cussegls e dretgiras" en la Veglia Republica, sa reflecteschan era en l'autonomia com. da las vischnancas politicas. Dapi il 1848 definescha il pievel svizzer la dimensiun e la percepziun formala dals dretgs suverans da la Confed., dals chantuns e da las vischnancas. La voluntad suprema dal pievel, che sa manifesta en furma da maioritad da las vuschs resp. dal pievel e dals chantuns, è impegnativa tant per las elecziuns e votaziuns sco era per ils referendums e per las iniziativas. Questa voluntad gen. s'exprima explicitamain en la Const. federala. En quest rom sa dattan era ils chantuns e - sin il stgalim il pli bass - las vischnancas lur constituziuns (iniziativa).
La veglia suveranitad vegn dechantada en div. chanzuns popularas e patrioticas, ma en il «Pur suveran» da Gion Antoni Huonder ha ella chattà sia expressiun la pli emfatica ed idealisanta. En la publicistica politica conservativa è vegnida celebrada la "veglia libertad, artada da noss vegls" fin viaden ils onns 1950 sco libertad corporativa ed opposta a la concepziun da la libertad individualistica dal liberalissem.


Funtaunas:
CDG.

Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte; Staatslexikon, 4, 19887, 1203-09; Metz, Graubünden 1 e 2; Deplazes, Die Rätoromanen; Head, Demokratie, 320 s.

Adolf Collenberg

lemma precedents Sutter, RubenSuvorov, Alexander lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :