Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TartarTäscher lemma sequent

Tartuffel
Importà en l'Europa da l'America dal Sid en ils onns 1565-85. Emprima cultivaziun en il Grischun: il 1717 en l'iert dals Salis a Marschlins, l'emprim sco planta decorativa, alura sco pavel. Attestà en il Grischun l'emprima giada sco victualia umana il 1758. Sco aliment n'aveva il tartuffel nagina impurtanza fin en ils onns da fomina 1771-73 ch'ha tutgà o.t. il Partenz. Suenter il 1800 è el alura sa fatg valair dapertut ed ha provocà grondas midadas socioculturalas (tr.a. dal nutriment) ed economicas (tr.a. la substituziun parziala da la cultura da granezza). En regiuns pli autas (il tartuffel vegniva cultivà fin a 2000 m) ha el remplazzà o.t. la cultivaziun da ravas, da bagiaunas e da lentiglias. Per la derasaziun e la cultivaziun dal tartuffel è sa stentada intensivamain la Societad economica dal Grischun. Cultivaziun: 1905 1632 ha; 1919 1253; 1945 2525; 1955 1287; 1995 52; 2007 64. 


Litteratura:
DRG 1, 386-94 (Ardöffel); 12, 58-65 (Mailinterra); H.P. Berger, Auswirkungen von Einführung und Ausbreitung der Kartoffel in Graubünden, en: BM, 1989, 209-24; R. Furter, Kartoffeln in den Bergen, en: BM 1997, 399-414; SO, 23-12-2008.

Adolf Collenberg

lemma precedents TartarTäscher lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :