Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Taverna, GaudenzTegerfelden, Ulrich von lemma sequent

Teater rumantsch
La lingua rum. ha producì dramas gia avant che quels èn vegnids stampads. Ils dramas èn sa sviluppads suenter il 1550 a gieus biblics, misteris e cumedias burgaisas. La gronda part da la dramatica dal 16.-18. tsch. è translatada ed adattada d'originals tal. e tudestgs. Gian Travers è bain l'emprim cun il drama biblic «La histoargia da Joseph», inscenà il 1534 sin la plazza com. a Zuoz. Tut las rollas vegnivan represchentadas da mats, entant che Durich Chiampell ha attribuì en sia «Giuditta e Holofern» (1554) las rollas femininas a dunnas. Il 1564 ha Bart Stuppan dà ad Ardez «Las dysch aeteds», in gieu allegoric (ina translaziun da «Die Zehn Alter dyser Welt» da Pamphilus Gengenbach). I suonda ina retscha da dramas da div. auturs lad. ch'han attribuì tut las rollas a la giuventetgna masculina. La cumedia «La praissa Babilonis» (autur nunenconuschent), inscenada a Zuoz il 1576, ha durà dus dis e preschentava il parvis, la terra e l'enfiern. Ils acturs - tr.a. ina dunsaina diavels ord chadaina - sa maschadavan tr. il pievel. Quai para d'avair provocà il 1576 il scumond (senza success) da vart da la Sinoda retica da dar teaters. Ils auturs, translaturs e reschissurs eran per ordinari plevons. Laics eran Gian Travers (giurist e politicher) e Fadrich Wietzel (mastral e chapitani) ch'ha preschentà il 1673, malgrà in ulteriur scumond, a Zuoz sia «Tragicomedia», in vair drama baroc. Quai è era sia «Resolutiun et grand Constantia da duos Femnas», inscenada durant il tschaiver dal 1674. En quel temp èn sa derasads era ils tocs da teater deditgads al saut dals morts da l'Engiadina fin en Surselva, nua che surtut las Passiuns han gì grond credit fin en il 19. tsch. (Gieus sacrals). Durant il tschaiver vegnivan dadas dretgiras nauschas a Rueun, Breil e Sumvitg. Quellas faschevan dretgira cun il "gottlos" giuncher Tschaiver, accusà da la veglia Curaisma. Il Baroc ha laschà flurir, o.t. en Surselva, il drama religius deditgà a la vita dals martirs e sontgs. In center da quels dramas era la claustra da Mustér, nua che Maurus Wenzin (?) ha preschentà il 1744 ses «Treis ga perfeitg S. Plazi», ina cumedia da Meinrad Moos (?), «Gion Guarinus, ilg penitent puccont», in drama da s. Gieri ed auters tocs. Da grond'impurtanza per il teater rum. èn stadas las translaziuns da Gion Teodor de Castelberg (tr.a. «Lessing e Goldoni»). Fitg interessanta è «La Ligia Grischa», sia translaziun dal «Eidgenössische[r] Bund» d'Ulysses von Salis-Marschlins, in vair drama politic cunter l'Illuminissem, inscenà a Mustér enturn il 1790. Da Pieder Antoni de Latour derivan las translaziuns «Sontgia Gienoveva» (Ludwig Tieck) ed «Il ranver» (Molière). Dus cudeschs da gieus da Trun (18./19. tsch.) cuntegnan tr.a. cumedias da Carlo Goldoni. En l'emprima mesadad dal 19. tsch. han alura ils dramas religius pers l'attracziun e limità la producziun da talas ovras, senza dentant far svanir quellas. Il basegn da crear ina identitad naz. e chant. ha alura schendrà ils gieus patriotics (Gieus festivs istorics). Il 1865 ha Gion Antoni Bühler translatà en sursilvan il «Guglielm Tell» da Friedrich Schiller ch'è vegnì inscenà dapertut - perfin a Schlans e sper la chaplutta da S. Carli al pe dal Piz Mundaun. Il 1887 è suandada sia translaziun dal «Johann Caldar» da Placidus Plattner.
En il 20. tsch. ha il teater rum. istoric-patriotic gì conjunctura, p.ex. cun Maurus Carnot («Clau Maissen», 1911), Gion Not Spegnas («Benedetg Fontana», 1929), Men Gaudenz («Iachiam Bifrun», 1960) e Toni Halter («General Demont», 1962). Mintga vitg aveva sia societad dramatica che procurava l'entira represchentaziun en atgna reschia. Sper gieus originals vegnivan represchentads era tocs translatads. Las ediziuns spez. «La Tribuna romontscha» (Carli Fry), «La Scena» (Tista Murk) ed «Il Muossavia dramatic»  (Gugliem Gadola/Jon Semadeni) palaisan las preferenzas regiunalas. Era la cumedia ha chattà buna accoglientscha, tr.a. cun Alfons Tuor, Giatgen Mitgel Uffer ed Eduard Bezzola. Il film, il radio e la televisiun han provocà ina leva digren dal teater rum. suenter ca. il 1960 - exceptà ils gieus festivs ed ils tocs d'occasiun per sairas da fam. e tschaivers. Il 1951 ha Jon Semadeni fundà la "Culissa", in teater ambulant che represchentava gieus da problems, ed il 1951 ha el fundà cun Men Rauch, Cla Biert e Jon Carl il cabaret "La Panaglia" ch'el ha tgirà sco autur e reschissur.
Dapi il 1980 viva il teater rum. ina renaschientscha cun in svilup remartgabel da qualitad e professiunalitad. La Surselva è restada fidaivla a la tradiziun fin il 1980, e pir las translaziuns da Friedrich Dürrenmatt («Ils fisichers», «Romulus il Grond») e da Max Frisch («Andorra») han fullà qua via al teater modern, sustegnì en Surselva da Theo Candinas («Las duas fatschas» e translaziuns da Dürrenmatt) e dad Ursicin G.G. Derungs (translaziuns da Frisch) ed en Engiadina da Clo Duri Bezzola («Tarzan, o vacanzas a Meran»). Sper las gruppas da teater dals vitgs èn sa furmadas societads da teater regiunalas che represchentan tragedias, dramas e cumedias (Tribuna surs., Meirana, Palc lad. e.a.) sco era gruppas che tgiran il sketch ed il cabaret (Paun cun péra, ABCD, Schuschu, Wortundton, e.a.).


Litteratura:
Bezzola, Litteratura; Deplazes, Funtaunas; Riatsch/Walther, Literatur und Kleinsprache.

Gion Deplazes

lemma precedents Taverna, GaudenzTegerfelden, Ulrich von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :