e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Villa Num conferì en la Currezia dal temp medieval tempriv ad in bain rural pli grond cun ina chasa signurila, chasas d'abitar per purs e servitid, edifizis d'economia, curtins da pumera, ierts e vignas, èrs e prada, guauds, pastgiras ed alps, glieud e dretgs. Las villas sa basavan solitamain sin implants romans. Ellas èn p.p. identicas en documents cun curtis, rum. curt, unitads da bains che furmavan dentant savens mo ina part da la villa. Il Testament da Tello da l'onn 765 numna Glion ina villa. Enturn il 840 existiva ina concentraziun da villas sco bains roials carolingics en il Vorarlberg, en la regiun da Sargans, en il Signuradi ed en la Val dal Rain. Ellas eran en pli fitg derasadas en la Foppa, la Lumnezia, la Val d'Alvra ed en il Surmeir. Tenor l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) devi en Lumnezia tschintg villas: a Vella, Rumein, Degen, Uors e Duvin, administradas mintgamai d'in migiur (villicus). Las villas paran d'avair furmà la part centrala ed oriundamain l'extensiun totala dals vitgs posteriurs e da las vischnancas odiernas dal medem num. Il num villa fa plazza en il temp autmedieval ed en il temp medieval tardiv a la majoria (lat. tardiv, rum. majaria, migiuria). Il num da vischnanca Vella è attestà per l'emprima giada il 1290 (ad Ville, aput Villam). Al sid da las Alps è il num restà preschent surtut en Villa di Chiavenna e Villa di Tirano. Sco designaziun d'ina gruppa da chasas cumpara il num villa a Duin, Poschiavo, Soazza e Lostallo. Funtaunas: BUB 1-3.
Litteratura: RN 2, 367.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|