Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Tanner, SimonTarasp lemma sequent

Tarasp
Signuradi e chastè medieval, dapi il 1803 vischnanca polit. en l'Engiadina Bassa. Il domini dals signurs von T. cumpigliava impurtants bains sco era glieud e dretgs, tr.a. a Scuol, Ftan, Ardez, Sent e Ramosch, en il Paznaun, en la Val da l'En Superiura, en Baviera, a Danuder ed en il Vnuost. La claustra a Scuol, fundada dad Eberhard von T., è vegnida translocada gia enturn il 1146 a S. Steffen/Barbusch ed il 1150 a Mariamunt. Suenter l'extincziun dals signurs von T. (1177) èn passads il signuradi ed il chastè l'emprim a l'uvestgieu da Cuira, avant il 1200 als signurs von Reichenberg e la finala als conts von Tirol. Suenter il 1273 èn stads activs ils Matschs sco chastellans tirolais, dal 1363 fin il 1464 sco vasals, interruts tras ina curta perioda da Friedrich VII von Toggenburg (1422-36). Dal 1464-1803 è il signuradi da T. stà en possess da l'Austria. Tensiuns cun la populaziun da l'Engiadina Bassa èn stadas frequentas, p.ex. pervi da las vopnas ed inscripziuns applitgadas vi dal chastè (1624 «Hie Esterreich»). Ils chastellans provegnivan da las fam. Stampa, Mohr, Porta u Jecklin. Il 1687 ha cedì l'imp. Leopold I il signuradi da T. als conts von Dietrichstein-Nikolsburg sco feud imperial ereditar. Quels han acquistà qua tras la pussanza da prinzis suverans e la libertad imperiala, ma l'Austria ha mantegnì la suveranitad militara e fiscala (en cumpensaziun han ils von Dietrichstein obtegnì il chastè da Neu-Ravensburg). Il 1803 ha il Recess da la Dieta imperiala a Regensburg attribuì il signuradi da T. a la Republica helvetica. Il medem onn è quel vegnì integrà en il chantun Grischun.
Il chastè da T. è in cumplex impurtant e marcant en l'Engiadina Bassa cun in access fortifitgà, in chastè inferiur cun ina chasa da guardia, turs da pulvra, ina chasa cun portal, ina chaplutta ed in campanil sco era in chastè superiur cun edifizis d'abitar gruppads enturn ina curt interna, la chasa principala, corridors da defensiun ed ina cisterna. Las parts las pli veglias derivan prob. dals onns suenter il 1050. L'edifizi principal e la chaplutta pudessan datar da ca. l'onn 1200. Enturn il 1900 era il chastè en in stadi precar. L'equipament odiern è per part nov, per part cumplettà cun objects esters, las installaziuns correspundan al standard maximal dal 1915. In object remartgabel è l'orgla gronda pneumatica.
Il 1803 ha il chantun Grischun surpiglià il chastè ed il signuradi. L'emprim aveva el planisà d'installar en il chastè ina praschun, el n'ha dentant betg mussà grond interess da mantegnair il stabiliment ed ha per finir vendì quel. Suenter pliras midadas da possessur ha l'industrial Karl August Lingner da Dresden (inventader da l'"Odol") cumprà il 1900 l'entir cumplex ed ha laschà restaurar el cumplettamain. Suenter la mort da Lingner il 1916 è il chastè passà al gronduca von Hessen und bei Rhein. Dapi il 2010 exista la Fundaziun «Chastè da Tarasp» che tschertga, ens. cun la vischnanca da T., da cumprar il chastè per render quel accessibel era en l'avegnir a la publicitad.

 

 


Litteratura:
J.T. Stecher, T., 1968 (19822); I. Müller, Die Herren von T., 1980; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; C. Haidacher, Die Herrschaft T. und die Grenzbildung zwischen Tirol und den Bünden in der Neuzeit, en: Calven 1499-1999, 2000, 229-45; W.A. Büchi, Karl August Lingner, 2006; SO, 4-11-2010.

Paul Eugen Grimm

lemma precedents Tanner, SimonTarasp lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :