Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TäscherTatius Alpinus Marcus lemma sequent

Tasna, Sur e Suot
Ils nums Sur T. e Suot T. designeschan dus cumins da l'anteriura dretgira auta d'Engiadina Bassa, resortids da la giurisdicziun feudala da l'uvestgieu da Cuira. Gia en il 15. tsch. eran els parts autonomas da la LCD. A Suot T. (uffiz. Untertasna fin il 1992) appartegnevan las vischnancas da Ftan, Scuol e Sent. Lur intschess tanscheva dal Tasnan (Val T.) fin a la Brancla (Val Sinestra), il lieu da mastralia era Scuol. A Sur T. (uffiz. Obtasna fin il 1991) appartegnevan las vischnancas da Zernez, Susch, Lavin, Guarda, Ardez ed, a partir dal 1803, Tarasp. Quest territori s'extendeva da la Punt Ota (tr. Brail e Cinuos-chel) fin al Tasnan, il lieu da mastralia era Lavin. La subdivisiun da la dretgira criminala en in Suot e Sur Muntfallun divergiava da questa repartiziun. Ella è vegnida abolida il 1851 cun l'introducziun dals cirquits. Dapi alura èn Suot T. e Sur T. cirquits dal district d'En.


Funtaunas:
RQGR, I/2.

Paul Eugen Grimm

lemma precedents TäscherTatius Alpinus Marcus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :