e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Tegl
Vischnanca en la provinza tal. da Sunder, situada sin ina terrassa da la vart dretga da la Vuclina tr. Tiraun e Sunder, tal. Teglio (uffiz.). Numerusas petroglifas e fastizs d'abitadis dal temp da bronz. La Vuclina ha prob. deducì ses num Tellina vallis da T., il punct strategic il pli vegl da la val. La vischnanca è vegnida sblundregiada il 1487 da Grischuns durant l'emprima campagna militara en Vuclina. Suenter che la val è vegnida annectada al Stadi da las Trais Lias il 1512, han ins saramentà ils 27 da zercl. dal medem onn a T. in contract davart las novas relaziuns tr. ils Grischuns ed ils Vuclinais. Sut il domini grischun ha T. mantegnì ils anteriurs privilegis concedids da Milaun. La vischnanca era la sedia d'in podestat grischun e delegava in represchentant en il cussegl da la val. En ils onns 1580 eran domiciliadas numerusas famiglias prot. a T. che celebravan lur cult en la baselgia da S. Orsola (oriundamain ina baselgia dals umiliats). A T. viveva la pli gronda cuminanza prot. da la val suenter quella a Sunder. Ella è vegnida extirpada il 1620 en il Murdraretsch en Vuclina, durant il qual èn vegnidas assassinadas ca. 60 persunas. T. è stada ina da las emprimas vischnancas ch'è sa separada dal Grischun il 1797 e ch'ha installà la planta da la libertad.
Litteratura:
D. Pace, Nuove acquisizioni antiquarie nel territorio di Teglio, 1969-72; G. Garbellini, Teglio: la terra, l'arte, la storia, 2 ts, 2007.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Tegerfelden, Ulrich von