Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Tenigia, BognTerm Bel lemma sequent

Tenna
Vischnanca polit., cirq. Stussavgia, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn). Aclaun da lingua tud. situ sin ina terrassa al vest da la Val Stussavgia, cun las fracz. dad Ausserberg, Mitte, Innerberg e, ca. 400 m pli bass a la via chant., Acla ed Egschi. 1398 Thena. 1803 157 abit.; 1850 162; 1900 130; 1950 141; 2000 79. Chat singul dal temp da bronz. Anteriur territori d'alp da Valendau. En la segunda mesadad dal 14. tsch. n immigrads Gualsers a T., prob. sin iniziativa dals Werdenbergs ch'han exercit la suveranitad territoriala fin il 1383. Il 1398 han quels vend l'alp genant auff Thena als Gualsers domiciliads a T. La curazia da S. Valentin appartegneva a Valendau. Il 1523 la vischnanca da T. daventada ref. ed sa separada ecclesiasticamain da Valendau. Ils dretgs suverans ha g il signuradi da Razn (austr.) dal 1383-1819. Fin il 1851 ha T. furm in agen cumin entaifer la dretgira auta da la Foppa. L'allevament da muvel e la cultivaziun dad ers furmavan la funtauna d'entrada principala. Il 1885 vegnida construida ina via d'access a la ruta tras la Val Stussavgia. Fin a l'Emprima Guerra mundiala T. st in lieu da cura climatic cun in svilup turistic modest.


Litteratura:
Kdm GR 4, 139-42; Gem. GR, nr 179, 1985; Gem. GR, 2003, 370 s.

Jrg Simonett

lemma precedents Tenigia, BognTerm Bel lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :