e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Trais Plaivs Term che designeschan las trais plaivs tal. (Tre Pievi) da Dongo, Gravedona e Sorico. Las T. cumpiglian 21 vischnancas situadas da la vart dretga dal Lai da Com superiur. En il 11. e 12. tsch. han ellas furmà in stadi autonom tenor il model rom.-republican. En il 13. tsch. èn ellas stadas incorporadas en la citad suverana da Com ed involvidas en ils cumbats tr. ils Guelfs ed ils Ghibellins. Enturn il 1350 èn ellas vegnidas suttamessas al domini da Milaun. Suenter il passadi dal domini dals Viscontis als Sforzas (1450), èn vegnids istituids durant otg onns cumissaris (derschaders) grischuns en las T. Il 1464 è vegnida amplifitgada la via commerziala da Monte Dongo a Blinzuna sur il Pass da S. Jorio. Il 1466 han ins scuvert ritgas minieras da minerals da fier a Dongo ed en la part settentriunala dal Pass da S. Jorio. Cun l'acquist da la Vuclina il 1512 èn las T. vegnidas sut il domini grischun ed èn stadas la sedia d'in podestat fin il 1525. A partir dal 1521 ha smanatschà Gian Giacomo Medici (il Medeghin), chastellan dals Sforzas resident sin il chastè da Müsch, las T. Sco resultat da las Guerras da Müsch (1525 e 1531) èn quellas vegnidas attribuidas il 1532 definitivamain a Milaun. Suenter l'Emprim Capitulat da Milaun (1639) ha la Spagna organisà martgads emnils a Gravedona, Domaso e Gera, nua ch'ils Grischuns pudevan cumprar e vender granezza senza stuair pajar dazi.
Litteratura: H. Bruppacher-Bodmer, Die drei Pleven Dongo, Gravedona und Sorico am Comersee, en: BM, 1931, 328-49.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|