Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TschiervTschlin lemma sequent

Tschintg Vitgs
Oriundamain dretgira auta dals Quatter Vitgs, sortida dal signuradi episcopal d'Aspermont, a partir dal 1803 dretgira auta dals T., dapi il 1851 cirq. dal distr. da Landquart Sut (dapi il 2001 distr. da Landquart). Ils quatter vitgs da Zezras, Eigias, Termin e Vaz Sut, alliads cun la LG dapi il 1440, cumparan a partir dal 1450 sco subdits da l'uvestgieu, dapi il 1468 sco titulars d'in mandat en il Cussegl dals 24, instituì da l'uvestg sut pressiun dals vischinadis. Enturn il 1516 possedevan els atgnas leschas (approvadas da l'uvestg) concernent il dretg d'ierta, il dretg da preacquist ed il dretg testamentar. Suenter la retratga dal chastellan episcopal d'Alt-Aspermont il 1524 han ils Quatter Vitgs cumprà ora singuls dretgs feudals da l'uvestg (liberaziun totala 1649), e dapi il 1526 tschernivan els il mastral en atgna autonomia. Il 1527 è doc. in agen sigil da cumin. Sutdivididas en quatter cumins, uschen. terzas (Termin ed Eigias furmavan ina terza) han las vischnancas constituì fin il 1803 la dretgira auta dals Quatter Vitgs entaifer la LDD. Entant che Zezras disponiva, sco lieu principal, da div. dretgs spazials, ha Termin obtegnì in agen derschader per cas criminals. Il 1803 è l'anteriur signuradi da Lantsch Sut vegnì integrà, a l'entschatta sut protesta da la vart cat., en ils T. La repartiziun e la represchentanza politica succedevan dapi alura en set parts. Ils cumins e la dretgira d'appellaziun eran responsabels per cas civils e per la polizia bassa, il landrat per cas d'ingiurias pli simpels e per la quietezza publica, la dretgira auta per cas criminals e per cas d'ingiurias pli grevs. Il landamma, che alternava tenor confessiun, presidiava il landrat. La populaziun ref. disponiva ad Eigias d'ina dretgira consistoriala per litas en fam. e dispitas matrimonialas. Il 1851 è la dretgira auta dals T. daventada in cirquit dal district da Landquart Sut; Valzeina Dadens (fin alura part da la vischnanca da Termin) è passada al cirquit da Sievgia. Il cirquit dals T. ha mantegnì ses num, consista però oz da las set vischnancas da Zezras, Eigias, Termin, Vaz Sut, Lantsch Sut, Mastrils (vischn. da Zezras fin il 1854) e Says (vischn. da Termin fin il 1880).


Litteratura:
J.U. Meng, Von der bischöflichen Grundherrschaft Alt Aspermont zum Hochgericht der IV Dörfer und zum Kreis der V Dörfer, en: BM, 1963, 137-45; Simmen, Wappen, 284 s.

Adolf Collenberg

lemma precedents TschiervTschlin lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :