e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Tumleastga
Vallada e cirq. en il distr. dal Rain Posteriur (fin il 2000 Mantogna). La T. cumpiglia, en il senn geografic e politic actual dal term, sulettamain la vart dretga da la Val dal Rain Posteriur tr. la Viamala al sid, la chadaina dal Stätzerhorn e la chavorgia dal Meir a l'ost e la serra sut Giuvaulta al nord. Fin en il temp modern tempriv è era la vart sanestra cun Tusaun, Cazas e la Mantogna savens vegnida attribuida a la T. En la lingua currenta subsista questa confusiun anc adina. Menz. per l'emprima giada enturn ca. l'onn 840 Tumilasca, tud. Domleschg.
Singuls chats dal temp da crap e fastizs d'in abitadi dal temp da bronz cumprovan ina cultivaziun tempriva da la terrassa bassa sur il Rain Posteriur. Ils numerus chats da munaidas rom. èn prob. da colliar a la ruta da transit che manava da la vart dretga dal Rain als pass dal Spleia e dal S. Bernardin. Dapi il temp autmedieval furman la T. Dadens e la T. Dadora dus signuradis separads geograficamain tras il Riedbach. En la T. Dadens aveva l'uvestg da Cuira erigì in signuradi ch'aveva per center il chastè-fortezza da Farschno e ch'ha obtegnì il dretg munic. il 1354. Il 1456 è la vischnanca da Seglias, situada tr. il Rain e l'Alvra, passada da la Val Schons a la T. Il center da la T. Dadora era il chastè dad Ortenstein ch'era l'emprim en possess dals signurs de Vaz, alura dals conts de Werdenberg-Sargans ch'han pudì resister il 1472 definitivamain a las pretensiuns da l'uvestg. La baselgia fortifitgada da S. Luregn (menz. il 1237) en vischinanza da Pasqual era la baselgia principala da la T. Dadora ed evtl. era da la T. Dadens. Las vischnancas da Scharons, Farschno e Seglias han adoptà anc avant il 1530 la cretta ref., Veulden, Sched e Tràn pir vers la fin dal 16. tsch., suandadas pli tard da Giuvaulta e Dusch (vischn. da Pasqual), da parts d'Almen (cun Pratval) e da Roten. Las vischnancas da Tumegl e Pasqual èn restadas catolicas. Tut quests vischinadis han furmà la dretgira auta da la T. entaifer la LCD. La part interna (dretgira da Farschno) è sa liberada il 1527 dals dretgs feudals, quella externa (dretgira d'Ortenstein) il 1709. L'Affar da Tumegl (1766) ha manà il 1788 a la separaziun da la dretgira d'Ortenstein en duas mesas dretgiras, Ortenstein-Mantogna ed Ortenstein-Val, reunidas da nov en il cirquit da la T. il 1851.
L'allevament da muvel e la cultivaziun dals ers, pratitgads era en las vischnancas da muntogna, han permess in aut nivel d'autoprovediment. La puma vegniva per part exportada. Il transit alpin resguardava la T. en maniera modesta cun la via che colliava Giuvaulta cun Farschno, nua che la via sa spartiva en direcziun da la Viamala e dal Meir. La via d'autos da Giuvaulta a Seglias è vegnida construida en ils onns 1895-97, quella per las vischnancas da Tràn, Sched e Veulden il 1900. La T. ha mantegnì ses caracter agricul era en il 20. tschientaner. Ina fabrica da cuvertas da launa (fin il 1987), las ovras electricas a Seglias, numerus asils ed il turissem (surtut a Veulden) èn ulteriuras funtaunas da gudogn. La plipart da las persunas cun activitad da gudogn en la T. lavura actualmain en il sectur terziar e pendulescha, o.t. a Tusaun, a Domat ed a Cuira.
Litteratura:
C. Caflisch, Das Domleschg und seine Randgebiete, 1939; Kdm GR 3, 78-224; M. Fischbacher, So ging man eben ins Hotel ..., 1991; Simmen, Wappen, 287-89; P. Barandun, Das Domleschg/La Tumgleastga, [2005].
Jürg Simonett
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Tumein