Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TurissemTurm, vom [de Turre] lemma sequent

Turitg
Tranter la citad da T. ed il Grischun han adina existì relaziuns spez. pervi da la ruta commerziala vers il sid ed il nord. Cun l'extensiun dals possess turitgais vers il Lai Rivaun e Sargans han T. e la citad e l'uvestgieu da Cuira conclus il 1419 in'uschen. conburgaisia, en la quala els èn s'empermess surtut agid vicendaivel sin il tschancun da via lung il Lai Rivaun. Tras l'allianza stipulada da T. e da sis ulteriurs lieus confed. cun la LCD e la LG (1497-98) èn quellas daventadas stadis alliads da la Confederaziun. La LDD ha cuntanschì quel status pir il 1707. La Refurmaziun è sa derasada da T. spert era en il Grischun, promovida tras contacts persunals, p.ex. tr. Huldrych Zwingli e Johannes Comander. Surtut il successur da Zwingli, Heinrich Bullinger, tgirava ina correspundenza intensiva cun div. Grischuns. El ha intimà da fundar la scola da latin a Cuira (1539) ed ha examinà e promovì tr.a. la Confessiun retica (1553). Il scienzià universal turitgais Conrad Gessner, ch'ha visità il Grischun il 1562 e descrit las funtaunas termalas, era in ami da Johannes Fabricius Montanus. Enturn il 1565 ha il teolog ed istoricher turitgais Josias Simmler intimà Durich Chiampell da scriver in'istorgia e descriver la topografia da la Rezia (stampada pir en il 19. tsch.). Enturn il 1525 han appartegnì ils anabaptists grischuns Georg Cajakob (Jörg Blaurock) ed Andreas Castelberger al circul da Felix Manz e da Konrad Grebel a T. Il stampadur Cajakob fascheva per Zwingli il currier tr. T. e Basilea. Omadus èn vegnids bandischads da T. Malgrà lur posiziun en princip neutrala han las Lias tramess 1'000 umens per rinforzar T. en la Guerra da Kappel (1531) ed èn vegnidas sustegnidas da lur vart il medem onn da T. cunter Gian Giacomo Medici (il Medeghin) en la Guerra da Müsch. Las Lias han pudì profitar repetidamain dals servetschs da mediaziun e da l'agid da T., p.ex. il 1452 en la dispita tr. la LDD e Maiavilla. Il 1499 han ils Turitgais dumandà Vaniescha da sustegnair las Lias, ed il 1565 han els intermedià, ens. cun Lucerna, Sviz e Glaruna, en la Guerra da charnpiertg prorutta en l'Engiadina. En il 16. tsch. è il commerzi da granezza cun T. daventà fitg impurtant en consequenza da la digren da la cultivaziun dad ers en il Grischun. Profità da la bainstanza da T. sco citad da commerzi han students grischuns, sco p.ex. Gieri Genatsch e Steffan Gabriel e blers auters che vegnivan nutrids da la cuschina communabla al Predigerplatz u da l'uffizi d'almosnas. T. ha era recepì il 1620-21 in grond dumber da survivents dal Murdraretsch en Vuclina ed ha gidà las Trais Lias l'avust 1620 (senza success) cun 1'000 umens a reconquistar la Vuclina. Tschients da fugitivs ref. eran sa domiciliads a T. en ils onns 1620 durant l'occupaziun dal Grischun tras ils Austriacs e Spagnols, e Cuira aveva obtegnì credits per pajar ils custs d'occupaziun. T. ha intermedià cun success en la Sentenzia da Waser dal 1644 ed ha sustegnì il 1652 cun credits considerabels las vischnancas da la LDD da cumprar ora ils dretgs austriacs. L'amicizia cun T. è vegnida confermada il 1707, cura che las Trais Lias han conclus per l'emprima giada in'allianza separada cun T. A basa da quell'allianza han 1'600 Grischuns gidà ils Turitgais en la Segunda Guerra da Villmergen (1712). T. ha era investì en la renovaziun dals mirs e da las portas da la citad da Glion (1717). Tr. il 1838 ed il 1841 ha la Chombra da commerzi da T. fatg sforzs decisivs per la construcziun da la lingia da viafier da T. a Cuira (averta il 1858). Vers la fin dal 19. tsch. èn sa stabilids stretgs contacts entaifer il moviment dals lavurers tr. T. ed il Grischun. Conrad Conzett stampava a Cuira il «Grütlianer» (era per il Turitgais), ed il Turitgais Jakob Vogelsanger, (anc) domicilià a Curia, è stà il redactur da quel avant ch'el è vegnì tschernì en il Cussegl naz. per T. il 1890. En il 20. tsch. èn sa stabilidas relaziuns economicas o.t. tras l'extensiun da la forza idraulica a pro da T. (ovras electricas d'Albigna, Murmarera, Alvra e.a.). Ils Grischuns a T. s'inscuntran regularmain en l'Uniun grischuna u en il Chor rum. da T. Cun 990 Rumantschs (ML, 2000) è T. la segund gronda vischnanca rum. suenter Cuira (1'765). La lingua e la litteratura rum. vegnan instruidas a l'Univ. da T. (professura extraordinaria dapi il 1985, cun vacanza il 1996-2001), a la SPF (professura extraordinaria 1983-97), a la Scola auta da pedagogia da T. (rom d'instrucziun, stgalim secundar I) ed a la Scola auta populara da T. (curs). Il 1990/91 eran inscrits 686 Grischuns a l'Univ. da T., il 2010/11 888; a la SPF 410 resp. 474.


Litteratura:
P. Sprecher, Graubündens Anteil am Stäfnerhandel, en: JHGG, 1895, 39-50; T. Schiess, Die Beziehungen Graubündens zur Eidgenossenschaft, besonders zu Zürich, im XVI. Jahrhundert, en: Jahrbuch für schweizerische Geschichte, 27/1902, 32-183; Pieth, Bündnergeschichte.

Martin Bundi

lemma precedents TurissemTurm, vom [de Turre] lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :