Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Unterwegen, ab [von]Uors-Peiden lemma sequent

Uors
Anteriura vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada sur la chavorgia da la Val Mulin a la confluenza dal Glogn e dal Rain da la Val S. Pieder. Punct da contact da las punts da colliaziun tr. la Lumnezia Sura e la Val S. Pieder. Il 1963 ha U. fusiuną cun Peiden a la vischnanca polit. dad Uors-Peiden, dapi il 2002 furma ella ina fracz. da la vischnanca polit. da Suraua. 831 villa Vorce, 1290 Furze. 1850 156 abit.; 1900 104; 1950 97; 1960 91.
En il temp medieval č la vischnanca dad U. stada suttamessa, sco feud da l'uvestgieu da Cuira, als signurs de Belmont fin il 1371, a partir dal 1390 als conts de Sax-Mesauc. Il 1538 ha la vischnanca cumprą ora ils dretgs feudals, e fin il 1851 ha ella furmą ina vischinanza cun Tersnaus e Duvin. Ecclesiasticamain ha U. appartegnģ l'emprim a S. Vintschegn a Pleif/Vella, a partir dal 1528 a Surcasti. Dad U. han fatg part fin il 1903 las culegnas da Cresta e da Caglia (bandunadas) sco era quella da Runs sin la terrassa da Camuns. La vischnanca č stada en roda lieu da cumin da la Lumnezia. Dapi il 1970 existan ad U. in center da scola primara (enfin il 2008) ed in center cultural per U., Peiden, Camuns, Tersnaus e Surcasti che furman dapi il 2002 la vischnanca polit. da Suraua.


Litteratura:
Kdm GR 4, 155-57; Gem. GR, nr 195, 1984; Gas. Rom., 17-8-1991.

Adolf Collenberg

lemma precedents Unterwegen, ab [von]Uors-Peiden lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :