Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents DRGDrusus lemma sequent

Druschauna, Val
Val inferiura da l'Ill en il Vorarlberg tr. Feldkirch e Bludenz, tud. Walgau (uffiz.). Il num tud. cuntegna il pled welsch (vegl tud. walha, denominaziun germana per designar a moda depreziativa surtut pievels vischins da lingua rum.) che renviescha al fatg che la Val D. era populada a ses temp da Rumantschs. Tenor l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) era la val in agen district administrativ francon (ministerium in pago vallis Drusianae) e cumpigliava il pli vegl territori colonisà ed il center dal Vorarlberg. La regiun era da quel temp fermamain cultivada, aveva ina structura agrara multifara e possedeva in'explotaziun considerabla da minieras en ils conturns dal Montafun. En il 9. e 10. tsch. han ils retgs tud. regalà las pli impurtantas plaivs da la vallada (tr.a. quellas da Rankweil, Nenzing, Nüziders e Bludenz) a l'uvestg da Cuira. La Rezia Sut e cun quai era la Val D. eran suttamessas dapi il 9. tsch. als ducas alemannics, pli tard per gronda part als conts da Briganza. Hugo von Bregenz, il progenitur dals conts de Montfort e de Werdenberg, ha laschà eriger enturn il 1200 il chastè da Neumontfort en il funs da la val. L'uvestg da Cuira ha alura stuì ceder a quests signurs successivamain quasi tut ses dretgs da cont e d'avugà ch'el aveva en la Rezia Sut. Ecclesiasticamain ha la Val D. dentant appartegnì a l'uvestgieu da Cuira fin il 1816.


Funtaunas:
BUB 1.

Martin Bundi

lemma precedents DRGDrusus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: