Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FalispaFameglia d'alp lemma sequent

Faller, Val
Val laterala en la vischnanca da Mulegns, situada al sidvest da Mulegns. Il 1315 attestada ina alpe dicta Valler en possess (sco pegn) da Johann von Rietberg, ministerial da l'uvestg. Suenter il 1343 la val vegnida urbarisada. Il 1379 existivan a Tg ed a Plang (a ca. 1930 m) la curt ed ils bains d'almain quatter famiglias. A Tg sa chatta la chaplutta consecrada a la Visitaziun da Maria, menz. il 1643. Ils emprims abitants permanents derivan prob. da Stampa. A la Val F. han appartegn en il temp medieval tardiv - sper las alps a Tg ed a Plang - era ils aclauns da Plaz (1763 m) en la part d'amez e da Sblocs (ca. 1700 m) a l'entrada sanestra da la val. Quests aclauns furmavan a ses temp prob. il vischinadi da F., menz. il 1390. Durant il temp medieval la val stada colliada cun la Val d'Avras tras ina via sur la Val Gronda e la Val Starlera d'ina vart ed ina via da stad tras la Val Bercla da l'autra vart. Ils guauds da schember dal temp medieval (fin ad in'autezza da 2200/2300 m) n svanids, las culegnas n sa transfurmadas en aclas.


Litteratura:
E. Meyer-Marthaler, Zur Frage der Walser im Oberhalbstein, en: BM, 1941, 326; Bundi, Besiedlung, 217-19.

Adolf Collenberg

lemma precedents FalispaFameglia d'alp lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :