e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Malans, Sentenzia da Malix  Malenc, Val Val laterala da la Vuclina che s'extenda da Sunder fin al Pass dal Müret (2562 m), tal. Valmalenco. Il lieu principal è Chiesa (962 m). La Val M. era gia en il temp medieval ina vischinanza spez. (quadra, vicinantia) entaifer la vischnanca da Sunder; ella aveva il dretg da votar a las radunanzas da cussegl ed il duair da pajar dieschmas. En il temp dals Viscontis era sa constituida en la val in'autonomia administrativa, respectada era sut il domini grischun. La Val M. cumpigliava sis quadras cumpetentas d'eleger lur agens funcziunaris sco era d'incassar las dieschmas, fixar las taglias, manar la contabilitad e reglar las fatschentas economicas en atgna autonomia. Las quadras tschernivan ultra da quai era ils delegads a las radunanzas annualas da la vallada che reglavan ils affars economics communabels. En il 16. tsch. è sa furmada ina minoritad prot. ch'è vegnida supprimida totalmain il 1620 suenter il Murdraretsch en Vuclina. L'industria da lavetsch da la Val M. giudeva renum; a l'entsch. dal 21. tsch. devi en la val mo pli intginas paucas interpresas mecanicas activas en l'elavuraziun dal lavetsch, il material primar (plattas da tetg, pignas da lavetsch) vegn dentant exportà en l'entira Svizra. Litteratura: N. Canetta, Valmalenco, 1984²; L. de Bernardi, Valmalenco, [1998?]; DRG 12, 271-73. Martin Bundi  Malans, Sentenzia da Malix  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: