Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ValchavaValentianus lemma sequent

Valendau
Vischnanca polit., cirq. Glion, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn), pli baud era signuradi e chastč. Vitg a mantun da la vart dretga da la val sur la chavorgia da la Ruinaulta, cun bains situads pli aut a Carrera, Brün, Dutjen und Turisch. 1803 463 abit.; 1850 555; 1900 499; 1950 441; 2000 294. 765 in Valendano, tud. Valendas (uffiz.). Chat da deposit dal temp da bronz. La cuntrada colonisada e cultivada dapi il 8. tsch. possedeva considerablas reservas d'extensiun o.t. en il guaud roial dal temp medieval tardiv, en il qual han existģ mo paucs bains abitads da purs da runcada rumantschs. En la segunda mesadad dal 14. tsch. han Gualsers da lingua tud. colonisą ils lieus periferics ed autsituads; il center dal vitg č dentant vegnģ germanisą successivamain pir en il 15. tschientaner. La baselgia da S. Plasch č menz. per l'emprima giada il 1384. V. č refurmą dapi il 1523. En il temp medieval cumpigliavan la plaiv ed il signuradi da V. era il vischinadi da Versomi (senza Sculms). A partir dal 17. tsch. č Versomi sa separą plaun a plaun da V., l'emprim da la plaiv ed alura, fin a l'entsch. dal 19. tsch., era da la vischnanca politica. Las funtaunas da gudogn tradiziunalas čn l'allevament da muvel e l'agricultura. La via charrabla da Panaduz a V. e Glion č vegnida construida il 1880-81, la staziun da V.-Sagogn da la Viafier retica il 1903. Ina meglieraziun dal funs a V. č vegnida terminada il 1985, a Dutjen il 1977-92, quella da V. Vitg/Dorfbärg č vegnida decidida il 2003 ed iniziada il 2010.
Il signuradi ed il chastč da V. eran en possess dals signurs de V., menz. per l'emprima giada il 1258. Lur domini feudal cumpigliava era Tenna (fin il 1383) e cun quai la veglia colliaziun en la Val Stussavgia sur il Tenner Chrüz. Era las claustras da Favera e da Curvalda possedevan bains a V. Ils dretgs feudals dal feud oriundamain episcopal han obtegnģ, suenter l'extincziun dals de Vaz, ils de Werdenberg, alura ils de Razén (fin il 1428). En ils onns 1500 han coexistģ en il signuradi da V. signurs feudals e glieud libra (Rumantschs libers da vegl enną e Gualsers libers immigrads). Ils libers, unids a la dretgira dals Libers da Lags dapi il 1383, avevan atgnas corporaziuns economicas e giuridicas. La fusiun da l'entir signuradi da V. al cumin da la Foppa (1428) ha chaschuną tschientaners a la lunga dispitas per dumondas da cumpetenza. Suenter la dissoluziun dals vegls cumins il 1851, č V. dentant restą integrą en il cirquit da Glion (La Foppa).


Litteratura:
L. Joos, Die Herrschaft Valendas, 1916; Kdm GR 4, 122-28; Gem. GR, nr 198, 1982; SO, 8-3-2003; C. Schwyzer, P. Joos, Valendas. Die Welt im Dorf, 2011.

Jürg Simonett

lemma precedents ValchavaValentianus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :