Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Abys [Abis], JohannAcla lemma sequent

Academias
Il term academia cumpiglia  las scolas autas istoricas d'ina vart e societads da scienziads da l'autra vart. En il Grischun existan mo paucas instituziuns u societads che sa defineschan sco academias. A l'emprim tip appartegnan l'Academia Engiadina (a Samedan) che offra dapi il 1997 div. tips da scolaziun: ina scola media, ina scol'auta spezialisada per turissem, in institut per turissem e cuntrada e differents curs da perfecziunament.
L'emprima societad dal segund tip ha existě a Cuira (doc. il 1749-60): i sa tracta da la societad da scienziads enturn Andreas von Salis (chau-lia), Johann Heinrich Lambert, Martin von Planta, Johann Baptista Tscharner, Johann Baptista Bavier. Il 2006 č vegnida fundada l'Academia Raetica a Tavau. A quella čn colliadas 11 instituziuns (da perscrutaziun) activas sin ils champs da la medischina e da las scienzas natiralas. Ses intent č d'accumpagnar e sustegnair scientificamain doctorands ed abilitands. Il 1939 č vegnida fundada l'Academia Romontscha Rezia a Friburg cun la finamira da tgirar la lingua e la cultura rum. e da promover quella a l'intern da l'universitad. Suenter la creaziun d'in lectorat correspundent (1957) č questa academia sa transfurmada en la Corporaziun academica Rezia. Betg realisads čn vegnids il plan dal general Johann Victor III Travers von Ortenstein d'installar in'academia (1767) e la proposta dad Anton Velleman (1912) da fundar in'Academia Retica per crear e coordinar neologissems.


Litteratura:
F. Humm, Die Gelehrte Gesellschaft in Chur 1749-1760, en: BJb, 1972, 134-44; Civitas, 11/12, 1998, 242; SO, 7-6-2006; G. Capaul, 50 onns Rezia a Friburg, en: Cal. Rom., 2008, 358-66.

Adolf Collenberg

lemma precedents Abys [Abis], JohannAcla lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :